Billie. (llibre)



Anna Gavalda ha tornat amb una obra d’amor i sentiments, com totes les seves obres, amor entre persones solitàries i marginals. Dues persones que es coneixen de ben petites i que tenen una curiosa i envejable relació. Ara, després d’un accident, jeuen els dos al mig del camp, ell en estat comatós i ella ferida. Ella no el pot ajudar i demana ajuda a una estrella, la seva estrella, l’estrella de tots dos, i mentre espera l’ajuda, li explica fil per randa la seva història, la història del Franck i la Billie, de la Billie i el Franck. Una història que comença a l’escola primària com tantes i tantes històries, amb unes innocents mirades.
La gran oportunitat d’unir les seves mirades arribarà durant la representació de l’obra de teatre de l’escola que els acabarà unint per sempre, fent néixer entre aquells dos nens marginals i marginats una amistat que els farà inseparables malgrat els camins oposats que més endavant emprenguin però que els acabarà unint definitivament una freda nit d’hivern quan, amb el testimoni silenciós de la seva estrella, descobreixin que les seves vides no són més que una i que no poden viure l’un sense l’altre.
Emotiva, una vegada més, obra que torna a obrir els cors dels protagonistes i dels propis lectors. Una obra que va als substancial del que vol explicar sense recrear-se en detalls que no farien més que entorpir la realitat del missatge que se’ns vol explicar fugir del morbo dels que molts autors ens tenen acostumats. En definitiva, un regal per al cor, un regal oportú en un moment oportú.

Quan els coloms van desapareixer. (llibre)



Dos amics es troben immersos en una guerra que defensa el seu poble de l’ocupació soviètica. Són el Roland i l’Edgar. Un valent, un covard, un s’estima la terra, l’altre s’estima a si mateix.
Després de viure i veure les calamitats i crueltats més aberrants, tornen a casa amb els deures fets. El Roland es mantindrà ferm en la seva defensa del seu país, Estònia, però l’Edgar farà una picada d’ull al nou règim que s’apropa. Mesos després els alemanys truquen a la porta per fer-se amb el control del país. Ho aconseguiran gràcies sobretot a gent com l’Edgar que no dubtarà en convertir-se en confident del nou règim i enviar, sense cap escrúpol, als seus propis veïns a la mort. El Roland continuarà fidel a la seva terra i continuarà defensant per sobre de tot el seu país. L’Edgar, gràcies a la seva habilitat per falsificat documents, ara és un nazi ari.
Mentrestant, la Juudit, infeliç esposa de l’Edgar viu neguitosa per ell al que no sap si donar-lo per mort, per expatriat a algun camp de concentració o per desaparegut. La visita un dia del Roland la ficarà de ple en la lluita revolucionària contra l’invasor nazi.
Passa el temps, acaba la segona guerra mundial i Estònia torna sota domini soviètic. L’Edgar torna a canviar d’identitat i de bàndol. Ara és un escriptor amb ínfules d’historiador, ínfules que el portaran a reescriure la història del seu vell amic, el Roland.
Bon llibre sobre la història d’un país, Estònia, que va viure com molts d’altres l’inconvenient de trobar-se en el pitjor lloc geogràfic durant el pitjor moment de la història, un llibre que fa pensar en quin és el perfil social de la seva gent de ben segur dividida entre els Rolands i els Edgards clar exponents del que aquí van ser, i continuen sent, les dues espanyes.

Històries de la ma esquerra. (libre)



Més històries vora un riu i noves històries més enllà del riu. Històries madures, gracioses, emotives, històries que transporten a altres temps que no són tan llunyans.
Brillant, molt brillant.

El pescador de demonios. (llibre)

Déu està en plena fase creativa a l’Edèn, són molts els animals que ja volten per ell, entre ells un humà, Adan, que no para de fer la vida impossible a déu i a la resta d’éssers amb la seva arrogància. Per a treure-se’l de sobre, déu crearà a Eva, una dona que enamorarà i encisarà a tota la creació menys a Adan, fins i tot als àngels bons i als àngels dolents, els dimonis, que de la ma de Satanàs es veuran relegats a viure a l’infern després d’un pacte entre aquest i déu.
La humanitat seguirà el seu curs, passaran els segles i es completarà la creació tant celestial com infernal fins que a les acaballes del segle XX una gran catàstrofe acabarà amb el planeta Terra i amb el cel: l’anunciat i bíblic Apocalipsi és a punt d’esclatar i per a evitar-ho Sant Pere decideix anar a veure Satanàs a l’infern per a pactar amb ell la no execució de l’Apocalipsi. Per a tan àrdua missió anirà acompanyat del mític guerrer Sant Jordi.
Un llibre per a entendre la Bíblia i el que en ella s’explica, sobretot la part de la Creació, que amb aquest llibre es fa més amena i divertida i no tan violenta. Menció a part pel que fa a l’Apocalipsi, explicat i resumit de manera intel·ligent i no menys amena i divertida on els personatges guanyen protagonisme i simpaties fins el punt de convertir-se en autèntics herois.
Si bé és pot pensar en un llibre poc cristià, crec que és del tot accessible per a qualsevol tipus de sensibilitat religiosa, un llibre que desmitifica certs dogmes i que humanitza d’una manera genial a Satanàs i que posa en el seu lloc algun personatge com ara Sant Pere que reivindica en certa manera el seu testament apòcrif.

El cafè de la granota. (llibre)

Recull de contes brillants en torn un poble que viu entre dos rius, un poble que guarda molts secrets i moltes anècdotes i que són recollides en el bar del poble, el cafè de la granota, que no deixa de ser el punt de trobada de tots els personatges que, a la seva manera, veuen passar la vida i la recorden tal i com la han viscut.
Havent llegit els contes, costa quedar-se amb algun; tots ells estan impregnats de l’esperit de l’autor i dels protagonistes, uns éssers entranyables que es fan estimar i que desperten simpaties gràcies a un llenguatge clar i planer que fa servir l’autor per a treure de cadascun d’ells la humanitat que porten a dins.

L'amic andalús. (llibre)

La Sophie és una infermera de mitjana edat, vídua i amb un fill adolescent i una vida normal. A l’hospital li agrada preocupar-se pels seus pacients i amb un d’ells, l’Hector, un home de mitjana edat d’origen hispà s’inicia una relació que anirà més enllà de l’hospital. Es veuran fora, soparan junts i poc a poc ell li mostrarà els seus sentiments.
Paral·lelament, l’Hector continua amb la seva vida, una vida obscura sobretot en lo professional on tot va més enllà de la seva feina d’editor amb entramats internacionals de tràfic d’armes i drogues. Però l’Hector està sota vigilància policial i sota pressió d’un grup mafiós que el vol sotmetre.
I tot d’una la Sophie es veurà al mig de tota una trama policial i mafiosa. La policia la voldrà utilitzar i farà servir tots els mitjans per a aconseguir-ho mentre l’aparició d’un vell amic de joventut també involucrat en negocis poc lícits, serà una mena de punt neutral entre totes les trames que convergeixen en un sentiment d’amor cap a la Sophie, tant de l’Hector, com del vell amic, com d’un policia solitari que s’obsessionarà amb ella.
És tracta d’una novel·la sofisticada, ben tramada dins la complexitat i amb un punt de denúncia contra l’estament policial prou interessant. Amb moments d’intensa violència i potser mancada de moments de més intimitat. La comparació amb la saga Millenium i la sèrie Los Soprano potser és exagerada i no és tant una obra a mig camí entre les dues sinó més aviat un complement que en cap moment fa recordar-les, ni pel contingut ni pels personatges.

Camí de sirga. (llibre)

La desaparició del poble vell de Mequinensa engolit pels embassaments és l’excusa per fer un repàs del darrer segle en la vida del poble i com a protagonista mut dels esdeveniments la nau Neptú que des de la seva construcció fins a la seva destrucció la mateixa nit d’inauguració de l’embassament víctima d’una forta tempesta veurà passat tota una saga de gents i famílies fidel reflex de la societat. Personatges alguns entranyables i d’altres detestables però personatges al cap i a la fi de la vida d’un poble que acaba sent víctima del progrés, un poble que viurà el final del segle XIX i l’inici del nou segle amb les seves convulsions polítiques i les seves grans guerres, unes guerres, les mundials, que aportaran riquesa al poble gràcies a les seves mines de lignit, però el que realment manté viu al poble és el riu, un riu per on naveguen les embarcacions de les principals nissagues, un riu que portarà progrés i portarà nous veïns que acabaran sent tant protagonistes com els veïns de tota la vida.
Una novel·la que ens transporta a una altra època a través d’uns personatges molt ben traçats i definits que viuen i veuen amb enyor com tots els seus records queden esborrats sota les aigües del riu que els va veure néixer i créixer, uns personatges que cadascun a la seva manera es converteix en protagonista, ja sigui per les seves creences, pel seu tarannà, pel seu heroisme o, fins i tot, per la seva dissoluta vida. És un llibre fàcil de llegir malgrat el lèxic de ponent!.

Casi genial. (llibre)

Pelegrinatge d’un jove de disset anys en busca del seu pare a través d’Amèrica. El protagonista és fill de mare soltera, una mare amb problemes psíquics, viu en una autocaravana en un barri marginal i subsisteix estudiant i treballant de cambrer mentre la seva mare viu de la pensió d’un ex marit i canvia de parella com qui canvia de mòbil.
Ingressen a la mare en una clínica després d’una crisi, i en una de les visites, el fill veu una noia de la seva edat en una habitació. Amb l’excusa de veure la mare el jove visita la noia amb la que acaba fent una bona amistat, però un dia, quan va a veure sa mare, es troba que aquesta no és al llit, és al terra envoltada de pastilles. Ha mirat de suïcidar-se. Una carta adreçada al fill i una confessió sobre el seu pare: és fill fruit d’una inseminació experimental que mirava de proveir el món de grans genis. El seu pare és un geni i ara fa uns anys es va prestar a la voluntat d’un metge per crear una nova elit.
Commogut per la notícia i sense res a perdre, emprendrà un llarg viatge per tot Amèrica en busca del seu pare. En el viatge l’acompanyarà la jove de l’hospital a la que ajudarà a escapar i el seu únic amic, un friki del món dels jocs d’ordinador.
El viatge els unirà i a mida que passin els quilòmetres els anirà descobrint a si mateixos, fins i tot viuran moments de glòria, cadascun el seu, però en definitiva moments clau per a les seves vides. I, finalment, trobaran el pare, però la cosa no sortirà com esperaven i tornaran al poble del qual havien sortit amb l’únic consol d’haver passat uns mesos junts en un viatge inoblidable.

Quan jo tenia conc anys em vaig matar. (llibre)

La història d’un nen de vuit anys que és ingressat en un centre psiquiàtric per tractar de reconduir la seva conducta després d’un incident amb una companya de classe. El nen és un nen com qualsevol altre, un nen que quan tenia cinc anys i després de veure les notícies a la televisió, s’amaga a la seva habitació i es dispara un tret al cap amb una imaginaria pistola. Es mata. No li agrada el món en que viu, un món fred i mancat d’amor i respecte, un món del qual no vol formar part.
Reclòs en el centre, es trobarà amb un sistema que el vol reconduir i que el vol educar per retornar-lo al món dels adults, però en cap moment intentaran entendre’l ni conèixer la veritat del que va passar amb la seva companya de classe, una noia que, com ell, tampoc es troba a gust en aquest món, un mon que tampoc entén i que intenta viure’l tal i com a ella li agrada.
Un llibre per reflexionar i pair, un llibre que sembla talment escrit per un nen, un llibre que ens transmet els sentiments d’un nen i una nena mancats de ben petits d’amor i comprensió, uns valors que busquen, com qualsevol nen, però que no troben en una societat americana que encara pensa que amb una hamburguesa es resolen els problemes.

El petó més petit. (llibre)

Entendridora obra de Malzieu que, novament, commou amb un conte que amaga els sentiments més purs i innocents d’un jove inventor que una nit qualsevol a la sortida d’una festa fa un petó a una noia, la noia més maca del món, però tal com li fa el petó la noia desapareix.
Per trobar-la no dubtarà a contractar un vell investigador que te com a ajudant un perspicaç i vell lloro que a través de les olors és capaç de seguir pistes i que te la capacitat d’imitar els més íntims  i sorprenents sons. La cerca serà intensa i de vegades frustrant, però els savis consells del vell investigador, un reconegut amant de velles estrelles, i la inestimable i desinteressada ajuda d’una jove farmacèutica enamorada en secret del jove inventor que l’animarà a persistir en la seva recerca, farà que finalment l’amor guanyi i la jove del petó aparegui encara que per tornar a desaparèixer, perquè l’amor la fa fer-se invisible.
Els dos joves viuran junts una intensa història d’amor, una història d’amor entre el jove inventor i una noia invisible, una noia que és com un somni a la que ningú pot veure però que és allà. Però poc a poc l’amor de tan invisible s’afeblirà fins que un dia s’acabi fent visible.
Tots els contes de Malzieu són màgics, tots amaguen grans dosi de sentiment i emotivitat, però potser sigui aquest el que més emociona, potser ho sigui per ser l’últim i el més vívid, però sigui com sigui, és un llibre per a tenir ben guardadet per a quan el cor necessiti una dosi de vitamines que el faci revifar.

Ha tornat. (llibre)

Setanta anys després Hitler es desperta en el solar on havia estat el seu búnquer de Berlín. Poc a poc agafa consciència que el temps a passat encara que no per a ell i va descobrint la nova realitat que l’envolta a ell i al “nou” Reich de la ma d’un quiosquer que li obrirà les portes del seu petit quiosc i de la nova vida que en Hitler emprendrà en una Alemanya que a mida que va passant la novel·la se’ns mostrarà de forma perillosa com una nació no tan diferent a la que va conèixer el protagonista, que reiniciarà la seva nova vida o oportunitat com a actor televisiu interpretant-se a sí mateix.
Descrita en primera persona pel mateix Hitler, la novel·la repassa mordaçment l’actual Europa i els nous avenços socials que fa setanta anys ja va intuir ell mateix com ara la televisió i internet i on veu una plataforma perfecte per a desenvolupar i publicitar els seus pensaments, uns pensaments on d’una forma més que temerària, pel temor que provoca, l’autor arriba a crear tal paral·lelisme entre una època i una altra que entre somriure i somriure donen que pensar.
És curiós que una personalitat o monstruositat com la de Hitler es pugui arribar a fer simpàtica, però aquest llibre ho aconsegueix entre múltiples referències a persones d’abans i d’ara i gràcies a una narrativa clara i concisa que ens ajuda a créixer junt a un personatge que s’aprofita dels medis per a arribar allà on vol. Una bona obra per a obrir sensibilitats i per despertar i obrir els ulls de més d’un que es deixa portar per les paraules més que pels missatges.

Mú!. (llibre)

Fantàstic llibre d’en Safier que novament torna a emocionar i il·lusionar amb un llibre d’humor amb un rerefons potser embafador, potser clàssic però del tot encertat. Aquesta vegada els protagonistes són un grup de vaques que s’escapen de la granja una vegada s’assabenten, gràcies a un experimentat gat al que salven de les urpes d’un malèfic gos, que aviat seran sacrificades. El seu destí serà la Índia, terra promesa per a vaques.
Més enllà del llarg viatge, cada etapa d’aquest viatge cap a la llibertat i la felicitat representa un enriquiment personal, o boví, que es veu aguditzat pels meravellosos diàlegs entre les pròpies vaques i fins i tot el gat, que restablirà al llarg de l’aventura la més que guanyada fama d’animal individualista.
Un llibre de fàcil i amena lectura que desperta somriures i emocions i que fa reflexionar sobre la conducta humana a la qual retrata de forma curosa malgrat haver de posar cos de vaca a unes actituds i aptituds que serien poc creïbles en personatges humans precisament per ser-ho, d’humanes.

En busca de respuestas. (llibre)

Amb cert escepticisme i en busca de les respostes que proposa el mateix títol un gosa llegir aquest llibre amb una certa vergonya a l’hora de triar-lo d’entre les múltiples i atractives obres que poblen la no menys atractiva llibreria l’Illa de Mollet, proveïdora del que per a un són molt més que hores de lectura.
Un llibre, un assaig, que parla de lideratge, un lideratge que sens dubte ostenta el seu autor, un Felipe González que més enllà de les seves idees i de la seva gestió si d’alguna cosa pot presumir és de ser un líder, un líder que els anys i els seus successors han fet fins i tot més líder i perquè no dir-ho, un enyorat líder.
Deixant al marge l’autor, els plantejaments són alliçonadors i aporten grans conclusions i respostes a moltes de les preguntes que un ciutadà es fa respecte la situació social, econòmica i política que ens ha tocat viure. Desperta inquietuds i fins i tot, com no pot ser d’una altra manera tractant-se d’un líder, arriba a estimular la consciència, però la cerca de respostes que planteja el títol també porta a cercar preguntes, preguntes a l’autor que es mostra com un visionari, com un “jo ja ho deia”, i és fàcil, una vegada llegit el llibre, retreure a l’autor la seva passivitat com a líder i retreure’l la seva visió apocalíptica des de l’ombra i l’haver abandonat aquest lideratge que tan bé planteja quan el poble va donar una segona oportunitat al seu partit. És llavors quan, buscant respostes, un es qüestiona les teories presentades venint d’algú que amb la seva passivitat i comoditat va deixar que tot es desencadenés fins a portar-nos on som ara, davant d’un llibre que parla de lideratge per a afrontar una crisi a la que ens han portat els mateixos líders.
Potser el llibre hagués estat més creïble si s’hagués omès el nom de l’autor.

El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge. (llibre)

Un nou llibre de Murakami i una nova delícia per als sentits. El protagonista és en Tsukuru, un enginyer de trenta-sis anys que viu del record de la seva adolescència i de la colla de la que va formar part fins el dia en que va ser rebutjat sense arribar a entendre mai el perquè, un rebuig que va significar molt més que una separació dels seus íntims amics, va significar un canvi de vida, un canvi de personalitat i un destí: la soledat o la solitud, una solitud que es veurà trencada per l’aparició d’una dona, la Sara, que de forma obstinada i amorosa farà a Tsukuru retrobar els seus amics per a així fer–lo retrobar-se a ell mateix.
Un llibre emotiu, fidel reflex de la societat japonesa tant i tan bé retratada per les obres de Murakami, un llibre que aconsegueix, una vegada més, crear certes empaties amb el protagonista, un llibre que ens apropa a la solitud de l’amor mitjançant, novament, una banda sonora aquesta vegada clàssica i que crea un curiós paral·lelisme entre la vida sentimental del protagonista i la seva feina com a dissenyador d’estacions, llocs de pas on tot i tothom passa però res ni ningú resta.
A força de ser redundant, novament clamar per l’arribada de la següent obra d’aquest escriptor que no para de sorprendre amb els seus magistrals composicions literàries.

El jardín del hombre ciego. (llibre)

Commovedor llibre sobre un poble tan innocent com maltractat per la història, el poble afgà. Centrat en uns protagonistes que representen el sentiment d’aquest poble, en unes gents que representen una societat ancestral i tradicional on impera l’amor, un amor que s’estronca un fatídic dia de setembre en que uns integristes estavellen els seus avions contra una civilització distant i deshumanitzada i que els converteix automàticament en culpables, culpables dins i fora del seu poble.
El llibre ens ajuda a viure amb els protagonistes aquells temps en que es van convertir en culpables, temps en els que les religions i la ira els converteix en centre del mal i en el que un parell de joves, amics i germans, decideixen defensar el seu poble. Però la ira i l’odi ens canviarà la vida. Un d’ells mor en mans d’uns i l’altre és fet presoner pels altres, però els altres i els uns són els mateixos. El jove presoner, mogut i empès per l’amor lluitarà per sobreviure i retornar amb la seva estimada, estimada que s’acabava de casar amb el seu amic, el seu germà mort.
Ella també l’espera, primer al seu espòs, després al seu estimat. Ella també pateix el i al seu poble. Pateix les tradicions i les assimila juntament amb la seva mare, el seu sogre i els seus cunyats. Però fins el seu poble també arribarà la guerra, i l’odi i la ira i l’haurà de patir mentre espera i sobreviu pensant en el seu estimat.
Es fa difícil entendre i comprendre, es fa difícil no sentir-se part d’aquell poble, es fa difícil no empatitzar amb els protagonistes d’aquesta història narrada, més enllà del contingut, amb mestria i agilitat. Un llibre que segurament despertarà polèmica i susceptibilitat però que sens dubte es convertirà en imprescindible per a comprendre el poble afgà.

Wonder. (llibre)

Commovedora i il·lusionant novel·la juvenil però molt recomanable per a qualsevol edat, en torn el jove August, un nen de deu anys amb una malformació física o més aviat estètica, que per primera vegada anirà a escola després que fins ara rebés la formació bàsica a casa.
L’obra explica el primer curs d’August, les dificultats per a integrar-se, no tant seves com dels seus companys, els primers amics, els primers disgustos i les primeres baralles, la primera pèrdua, els primers dies fora de casa.
El llibre està dividit en varis capítols quasi tots protagonitzats per August però també trobem d’alguns igualment entranyables protagonitzats pels seus amics, per la seva germana o pel nuvi d’aquesta, capítols en els que ens enfrontem a les pròpies dificultats de cadascun dels protagonistes per a enfrontar-se a la malaltia del seu amic, del seu germà, lligant-se sensacions i sentiments.
Un gran llibre que amaga una gran dosi moral, un llibre un tant innocent amb un final feliç que porta esperança però no ens enganyem, no sempre el final és tan feliç perquè la cruesa de la condició humana és la que és, més encara en l’adolescència, i el rebuig a tot allò que surt de la normalitat és considerat un motiu més per a la marginalitat i per la repressió, ja sigui per condicions físiques, ètniques o ideològiques.

Henry y Cato. (llibre)

Henry torna d’Estats Units a la seva Anglaterra natal després de la mort accidental del seu germà gran que ha legat tot el seu patrimoni al germà petit. A Estats Units la vida d’en Henry era una vida superficial i dirigida pels seus amics, una parella de professors universitaris amb els que vivia, una vida en la que feia de professor d’art i una vida en la que pretenia escriure un llibre sobre un desconegut pintor.
Cato és un jove sacerdot que dedica la vida i la fe a ajudar als desvalguts socials de Londres. Forma part d’una congregació anomenada La Missió i viu en un pis d’una casa i d’un barri predestinats a la ruïna i la demolició. Però Cato te una gran crisi de fe com a conseqüència del que ell creu un sentiment d’amor més que de pietat cap a un dels joves del barri, Joe el guapo, un noi de disset anys del que creu haver-se enamorat.
Henry i Cato es troben i Henry queda encisat per la vida que porta Cato, tant, que decideix desprendre’s de tot el seu acabat d’heretar patrimoni per repartir els beneficis entre els necessitats.
A tot això, Henry va descobrint coses del passat del seu idolatrat germà gran, coses com una amant que no trigarà gaire en convertir-se en la seva pròpia amant i promesa. També descobrirà l’amor que li professa la jove germana d’en Cato, la Colette, una joveneta de vint anys que està enamorada d’ell de tota la vida i que lluitarà pel seu amor.
Una novel•la d’enfrontaments personals dels personatges amb sí mateixos, una obra amb una reflexió sobre el catolicisme prou sensata i una novel·la on es va desvetllant la personalitat de cadascun dels protagonistes, no només d’en Henry i d’en Cato, i es va veient la seva evolució a través de l’alliberament dels sentiments.

La dona a 1000. (llibre)

Si bé la novel·la es presenta com una obra amb gran sentit de l’humor, després de quasi sis-centes pàgines costa recordar-la com a tal, possiblement per un desenllaç, uns darrers capítols força durs on se’ns presenta la protagonista en els primers dies de la caiguda de Berlín en mans dels aliats amb només quinze anys.
L’obra narra la història d’una dona de vuitanta anys, l’Herra, postrada en un llit amb tot tipus de malalties a quina més terminal i que viu “aparcada” en una aparcament. La dona és neta del primer ministre del jove estat d’Islàndia encara que de ben petita te una vida poc plàcida amb uns pares estranys que passen la major part de la seva vida separats l’un de l’altre, fet que s’agreuja amb l’esclat de la segona guerra mundial on, el pare de la criatura, de pensament nacional socialista, marxa a Alemanya a defensar el seu führer.
El llibre és un anar i venir a diferents moments de la biografia de l’Herra, coneixerem els seus dos fills amb els quals no manté cap relació i coneixerem les seves ex parelles, a quina més patètica. Sabrem de la vida d’aquesta dona, real, que viu en una constant cerca de l’amor. L’amor del pare, l’amor dels homes, l’amor dels fills. Una persona que espera la mort com a la gran esperança d’una vida en pau, una pau que no ha conegut.
Un llibre en certa manera mordaç, tòxic diuen els editors, que potser és el reflex d’un poble, l’islandès, gran desconegut. Un llibre que és el retrat d’uns anys durs de guerra mundial on ningú era ningú i on tot era sobreviure en el front, mentre que els països neutrals es dedicaven a veure-les venir des del sofà de casa.

La soledad del corredor de fondo. (llibre)

Nou relats centrats en la lluita per sobreviure d’un classe obrera acostumada a patir. Nou relats que si bé estan localitzats en el temps i l’espai són del tot atemporals i bé podrien ser relats de la nostra pròpia vida i la dels nostre veïns.
El primer relat és el que dóna nom al llibre i ens parla de la dignitat d’un jove reclòs en un reformatori on es converteix en la gran esperança de la direcció per a aconseguir guanyar la gran cursa de fons entre centres, però el nostre jove personatge, després de liderar amb suficiència la prova, es deixa guanyar davant la mirada dels rectors del centre. Ha perdut perquè ha volgut, ha perdut amb dignitat.
Lluites al carrer, maltractaments, abandonaments, estigmatitzacions, supervivència és el que trobem en aquests nou relats que donen que pensar en el poc que ha evolucionat la societat i en la gran capacitat de recaure en els mateixos errors que tenim tots, tant com a individus com a com grup.

Los habitantes del bosque. (llibre)

Emotiva història d’amor a l’Anglaterra de mitjans segle XIX amb el transfons de la diferència entre classes socials imperant a l’època on la protagonista és la única filla d’un comerciant de la fusta que destina tots els seus recursos a fer de la seva filla una senyoreta amb possibles per a ascendir un escalafó a la societat, i és per això que la envia, primer, a estudiar a la ciutat i després, una vegada acabats els estudis i de tornada al poble, li buscarà marit. El primer candidat és un jove llenyataire amic de la infància de la noia que, encara i tenir recursos limitats, si que promet un bon futur per la seva capacitat de treball. Però les expectatives del jove llenyataire se’n van en orris de manera accidental, mentre, apareix la figura d’un jove doctor fill d’una família noble vinguda a menys. El doctor es converteix de la nit al dia en el candidat número u per a contraure matrimoni amb la jove. I el casament es produeix.
Però el jove matrimoni no serà un matrimoni ideal. L’aparició d’una segona dona, d’alta condició, trastoca la parella. Mentre, el jove llenyataire, fidel a l’amor que sent per la filla del comerciant, és estimat en silenci per una altra jove de baixa extracció social.
Relat que va guanyant força a mida que avença, amb un protagonista silenciós com és el bosc, un bosc perfectament descrit per l’autor i del qual fins i tot és fàcil reconèixer els aromes. Una mostra més de literatura i de la societat britànica, perfectament narrada i magistralment pausada.