Un nou llibre de Murakami i una nova delícia per als sentits. El protagonista és en Tsukuru, un enginyer de trenta-sis anys que viu del record de la seva adolescència i de la colla de la que va formar part fins el dia en que va ser rebutjat sense arribar a entendre mai el perquè, un rebuig que va significar molt més que una separació dels seus íntims amics, va significar un canvi de vida, un canvi de personalitat i un destí: la soledat o la solitud, una solitud que es veurà trencada per l’aparició d’una dona, la Sara, que de forma obstinada i amorosa farà a Tsukuru retrobar els seus amics per a així fer–lo retrobar-se a ell mateix.
Un llibre emotiu, fidel reflex de la societat japonesa tant i tan bé retratada per les obres de Murakami, un llibre que aconsegueix, una vegada més, crear certes empaties amb el protagonista, un llibre que ens apropa a la solitud de l’amor mitjançant, novament, una banda sonora aquesta vegada clàssica i que crea un curiós paral·lelisme entre la vida sentimental del protagonista i la seva feina com a dissenyador d’estacions, llocs de pas on tot i tothom passa però res ni ningú resta.
A força de ser redundant, novament clamar per l’arribada de la següent obra d’aquest escriptor que no para de sorprendre amb els seus magistrals composicions literàries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada