Nou relats centrats en la lluita per sobreviure d’un classe obrera acostumada a patir. Nou relats que si bé estan localitzats en el temps i l’espai són del tot atemporals i bé podrien ser relats de la nostra pròpia vida i la dels nostre veïns.
El primer relat és el que dóna nom al llibre i ens parla de la dignitat d’un jove reclòs en un reformatori on es converteix en la gran esperança de la direcció per a aconseguir guanyar la gran cursa de fons entre centres, però el nostre jove personatge, després de liderar amb suficiència la prova, es deixa guanyar davant la mirada dels rectors del centre. Ha perdut perquè ha volgut, ha perdut amb dignitat.
Lluites al carrer, maltractaments, abandonaments, estigmatitzacions, supervivència és el que trobem en aquests nou relats que donen que pensar en el poc que ha evolucionat la societat i en la gran capacitat de recaure en els mateixos errors que tenim tots, tant com a individus com a com grup.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada