Ara ve Nadal

Doncs ara que arriben les festes de nadal que menys que desitjar bones festes, és el que cal fer, no?. Per alguna circumstància que se m’escapa però que de ben segur te a veure amb les multitudinàries celebracions familiars que teníem quan era un marrec a mi aquestes festes no m’agraden gens, les relaciono a grans escandaleres, cridòries i atipaments de menjar i beure, encara que en el meu cas i donada la meva edat, en aquelles festes em posava tip de taronjada. Després, ja una mica més gran les festes es feien més amables i amb la família més propera, però llavors resultaven una mica ensopides, fins que van començar a venir futurs cunyats i llavors la festa es va començar a fer més protocol·làries, sobretot la de cap d’any quan es sopava ràpid per després anar de festa, per cert, no recordo haver anat mai de festa per cap d’any..., una vegada, i ja fent vida independitzada el que vaig fer és anar a L’Estartit a veure la sortida de sol, era amb el nou any i nou segle XXI, aquells dies que molts auguraven com l’últim de la Terra i que jo, per si d’un cas, vaig decidir passar vora el mar. Però va sortir el sol i, fins ara.
Diuen que ara per nadal la tradició celebra el naixement del fill de déu, potser sí, però jo més aviat els nomenaria com els quinze dies fantàstics d’el corte inglés perquè, per molta crisi que hi hagi, tothom és al carrer comprant i comprant de manera compulsiva (jo també), que fins i tot estic comprant regals per a la hipotètica núvia que m’ha de sortir abans que acabi l’any, de fet, encara he de trobar-la i casar-me amb ella i ja veieu com vaig de temps..., però que consti que les esperances no les perdo. En fi, potser ho passi com a objectiu 2009, encara que de moment, el regal ja el tinc, per si d’un cas, i només espero que quan li doni li agradi...
I poca cosa més a dir dels nadals, que com a excusa per fer esmorzars i dinars o sopars amb els amics ja va bé, i pel que fa al cap d’any, doncs tres quarts del mateix, llogar o comprar alguna bona pel·lícula per no haver d’aguantar els programets de la tele i esperar que els veïns de dalt no tinguin la festa a casa i em deixin dormir tranquil. I per començar l’any, continuaré la tradició de fer una gran caminada i començar el nou any amb pas ferm i fent camí (vés per on que si m’hagués casat (o em caso), això no ho podria fer...).Doncs res més, que tingueu unes bones festes i un bon principi d’any i que sigueu tots, com a mínim, igual de feliços que aquest any!.