Resum de l’any

Com que tothom fa resum de l’any, que menys que fer un des d’aquí. Ara que l’any s’acaba i un mira enrere realment no veu gaire i el que veu costa de situar-lo en el temps sense haver de recórrer als mitjans de comunicació que aquests sí, fan resum de l’any d’una manera cronològica. Però no ho faré, em fiaré de la meva memòria i ni tant sols consultaré alguna de les reflexions que he anat fent des d’aquestes pàgines.
I des de la distància que dóna el temps, un pensaria en les coses bones i dolentes que recorda de l’any, i per no ser menys també començaria per les bones. Però la veritat, coses bones no són gaire les que es recorden, potser per això, per ser bones les oblidem o les incloem dins les notícies habituals. Bo és recordar els primers mesos d’any amb aquella sequera que ens amenaçava a tots i bo és recordar les “grans” propostes dels no menys grans polítics que ens ha tocat patir. I ho considero una bona notícia per la reacció del poble, per la gran capacitat d’adaptació i conscienciació de la població que va reduir i ajustar els seus hàbits de consum al marge de les esbojarrades alternatives que se’ns plantejaven.
I quan tot semblava perdut, va començar a ploure, i potser hem acabat tenint un dels anys més plujosos dels darrers, si més no una gran part del país, i amb copioses nevades que ens garanteixen aigua per l’any vinent. I aquí una mica del que deia de l’oblit de les bones i males notícies, perquè ara que tenim aigua també hem tornat als hàbits malbaratadors, tant nosaltres com qui ens governen, així que potser ben aviat haurem de tornar a parlar de sequera.
Més notícies bones. Una s’ha produït no fa gaire i per mi és potser la notícia de l’any i ve una mica encadenada a altres bones notícies també d’aquest final d’any. Bàsicament es resumeixen en la fi del regnat del president americà sortint i en el cop de sabata que l’ha acomiadat internacionalment. Espero que això no ho oblidem mai i no permetem que la democràcia ens porti a haver de suportar altres presidents com aquest o com d’altres que hem hagut d’aguantar i encara aguantem. I bona notícia també pot ser la dita república bolivariana que Chavez tant pregona però que tant bé defensa Lula i tant bé està aprofitant per rellançar a la primera línia a sud Amèrica. És una bona notícia perquè aquesta part del món per fi mereix sortir de l’obscurantisme a la que ha estat sotmesa durant molts anys.
Faig un esforç per recordar altres notícies bones però la meva memòria no arriba més enllà. Si que recordo alguna notícia que te a veure amb la investigació mèdica que sens dubte ens millorarà a tots el nostre benestar i salut, encara que per a molts que ja no hi són arriben una mica tard.
Coses dolentes hi ha hagut algunes més, de ben segur, però també costa de recordar-les pel mateix motiu, per habituals. Ara penso en aquelles guerres que continuen i que perduren en el temps, i com no, la famosa crisi econòmica que ens porta a tots de corcoll, una notícia que ha acabat sent dolenta quan amb una mica d’imaginació hagués pogut ser bona si s’hagués aprofitar per fer neteja d’especuladors i malversadors, però en fi, és una mica com davant el canvi climàtic fer circular els vehicles a vuitanta per hora. Notícies dolentes també han estat les conseqüències d’aquesta crisi, la incipient fam i pobresa que assota el tercer món i cada vegada més el segon i com no, l’atur i la precarietat laboral. Coses dolentes i molt properes en el temps són les radicalitzacions contra els pobles palestí i afgà que han de patir per coses tan simples com tenir aigua o gas.
I en l’àmbit més personal també hi cap un resum de l’any, un any que també ha viscut coses bones i coses dolentes. Les dolentes es poden resumir en els tristos comiats a persones conegudes o no, però persones properes per ser família de gent molt propera. Feia molt de temps que no assistia a enterraments i aquest any he assistit a dos. Voldria que no hi haguessin més però durant aquests darrers dies de l’any una altra persona ens ha deixat, i com deia el missatge que m’ho va comunicar, aquesta persona va anar a dormir per sempre. I coses dolentes poques més, tinc una tendència natural a revertir les situacions i així ho he fet amb aquelles que es podessin haver considerat dolentes, per tant, o han passat a ser bones o, senzillament, les he oblidat.
I coses bones a nivell personal, unes quantes. He conegut gent que no coneixia i a d’altres les he reconegut, i totes aquestes coneixences han estat ben agradables i voldria perduressin durant molt de temps. També durant aquest any he pogut gaudir de la confiança que m’han donat per poder representar als meus companys de feina, companys i amics, i això és molt important, que algú confiï en tu, i he passat una més que bones vacances amb la família i descobrint paisatges i ambients tant diferents com fascinants.
Durant aquest any he llegit bastants llibres, alguns bons i d’altres no tant. M’han commogut i ensenyat i d’altres no m’han aportat gaire cosa, encara que tota obra sempre aporta alguna cosa, encara que sigui indiferència. La música també m’ha emocionat i he descobert algun nou grup o alguna nova veu que m’han transportat al captivador món de les emocions. I de cinema podria parlar d’alguna pel·lícula que m’ha emocionat però sincerament tampoc podria situar-la en el temps doncs tampoc recordo haver-me aturat a veure cap pel·lícula.En fi, una any que s’acaba i un any que dóna pas a un altre que molts esperem sigui millor (sobretot els pericos). Si més no, esperem que sigui un any com a mínim tant bo com el que deixem i que quan arribi al seu final podem parlar d’ell només mencionant coses bones i agradables i que no sigui tan dolent com alguns auguren.