L’amiga de l’amiga

De feia dies la seva amiga li volia presentar a una dona que, segons ella, era perfecta per a ell, una dona maca, senzilla, de bon cor i amb tres fills. Amb tres fills!, va pensar ell, ell, acostumat a viure sol, a viure tranquil i viure sense més complicacions que les seves pròpies, que no eren poques... Ell no s’ho prenia gaire seriosament, encara que la seva amiga sembla que sí, que ho tenia clar, i cada vegada que es veien ella l’insistia.
Aquella setmana va tenir el seu punt dur, amb problemes laborals, amb alegries personals, i era en moments com aquells en que ell sentia la necessitat de tenir algú a prop amb qui compartir tant els moments problemàtics com les alegries. I aquell cap de setmana va estar pensant en aquella dona que li volia presentar la seva amiga. Va estar pensant en que si es decidia a conèixer-la era més que probable que es sentís atret, sempre li passava, tenia una gran capacitat de sentir-se atret per totes les dones que coneixia, de totes treia alguna cosa interessant i que per a ell la feien la parella perfecta, per molt esbojarrada i improbable que semblés aquella possible relació. Però aquella era diferent. Per a ell totes les persones, indistintament del gènere, eren per principis fràgils emocionalment, com ho era ell, i ell sempre tenia por a l’hora d’iniciar cap relació de ferir a l’altra o de acabar ferit ell, per tant, esquivava qualsevol aproximació emotiva. Però clar, ell s’imaginava a aquella dona amb una doble o triple fragilitat emocional, perquè pensava que si ja havia de ser de per si dur separar-se, igualment havia de ser dur pensar en trobar algú que no només fos una bona parella, sinó algú que pogués arribar a ser un bon pare, això suposant que ella el veies a ell com possible parella i no només com un amant ocasional, però ell el que buscava no era una amant ocasional, ell buscava algú per sempre...
Quan més pensava més s’embolicava i més i més feia rullar la seva imaginació. I ja s’imaginava havent conegut a aquella dona, haver sortit amb ella i haver-se aproximat emocionalment amb ella, ja s’imaginava anat d’excursió amb ella i els nens i haver estat jugant amb ells i haver-se aproximat emotivament també amb ells. I ja s’imaginava que tot estava anant tant bé que tots dos es trobaven molt rebé junts i que veien que el moment de viure junts arribava. Però llavors començaven els problemes. Ell odiava la vida a ciutat, lluny de la natura, lluny dels cels blaus i els verds camps. I ella no podia deixar la ciutat, no podia deixar la seva vida a ciutat, no podia canviar als nens d’escola ni podia deixar de viure al seu barri de tota la vida, ella no podia allunyar-se dels seus com ell no podia fer-ho dels seus. Ell s’imaginava aquella situació i s’imaginava amb una altra ferida al cor, però no només al seu, també al d’ella.
Però també sabia que no tot havia de ser tant complicat, que al final tot resulta molt més fàcil, també s’havia imaginat que la coneixia i que ella només veure’l ja passaria d’ell o que això mateix li passés a ell, llavors l’afectada seria la seva amiga, la seva amiga que tantes il·lusions o esperances estava posant en aquella improbable relació. També podia passar que d’entre els dos neixes una relació emotiva però sense compromís, un anar quedant de tant en tant i un quedar els caps de setmana de nens amb el pare. I tampoc semblava desagradable la situació, cadascun a casa seva, amb la seva vida i amb el seu anant fent, també podria passar que sense cap tipus de compromís ell compartís amb ella les seves alegries i els seus problemes amb una simple trucada telefònica i que ella el truqués qualsevol nit per explicar-li com havia estat de complicat el dia amb el nen petit que no volia sopar mentre els altres dos no paraven d’emprenyar amb la piloteta.
I sí, realment la vida és molt més senzilla que tot això, però també es pot complicar quan entra en joc el cor, i el cor d’ell era un cor d’aquells fràgils, un cor implicat amb els altres cors i de fàcil afectació. El seu cor era de fàcil entrada però de difícil sortida, i ara per ara estava molt contaminat per altres relacions i per altres cors que no hi havia manera de treure d’allà, i no volia donar entrada a cap altre més fins que no s’hagués desprès d’alguns que corrien per dins seu, però això era tant difícil!.I bé, de moment miraria de continuar donant llargues a la seva amiga i esperar si mentrestant aquella dona trobava a algú sense tanta imaginació i tants perjudicis i la seva amiga s’oblidava del tema...