Que bé que arriba el fred

M’agrada el fred, és bonic el fred. Quan fa fred ve de gust quedar-se a casa, llegir i escoltar música, bona música. Quan fa fred ve de gust menjar brou, un bon brou ben calent i sentir com s’escalfa el cos. Quan fa fred i la negror enfosqueix els carrers, ve de gust veure una bona pel·lícula, tombar-se al sofà i gaudir del cinema.
Els dies són més curts, es fa de nit de seguida i el rellotge ja no importa. Quan acabes de llegir, quan s’acaba la pel·lícula vas al llit, vas al llit i t’amagues sota els llençols buscant l’escalfor. Quan els dies són tant curts no t’has d’esperar per veure les postes de sol, no t’has d’esperar per sentir els ocells xiulant i voletejant escurant les darreres hores del dia. Les petites flors del camp brillen amb més lluentor, són poques però hi destaquen. Les herbes mostren unes tonalitats verdes difícils de veure en altres etapes de l’any, i els arbres persistents llueixen les seves fulles entre els matisos marronosos dels camps que esperen l’arribada de la primavera per lluir la seva fertilitat. Mentrestant, els arbres caducs mostren el seu esquelet i el seu entramat de branques.
Quan fa fred ve de gust sortir al matí, sortir d’excursió a visitar qualsevol poble, qualsevol ciutat o qualsevol paisatge, ve de gust comprar un bon pa i una bona ampolla de vi, de vi o de cava. Quan fa fred ve de gust arribar d’hora a casa i preparar un bon dinar, un dinar calent, acompanyat d’aquell pa de poble i aquell vi potent o aquell cava fresc i de bombolles juganeres. Ve de gust seure al sofà i veure una bona pel·lícula, veure una bona pel·lícula i sentir com poc a poc t’apropes a mi, com poc a poc busques l’escalfor i poc a poc ens abracem. Ve de gust cobrir-nos amb una manta i jugar tímidament per sota seva mentre veiem la pel·lícula.
Ve de gust començar a acaronar la teva pell i buscar vergonyosament els teus llavis mentre tu els ofereixes complaent. Les teves mans recorren la meva esquena mentre les meves busquen els teus pits. És agradable l’espessor de la teva roba, ets com una ceba coberta de moltes capes, capes de roba que fa difícil fregar el teu cos i trobar la tendresa dels teus pits. Entretant els nostres llavis es tornen a trobar i les nostres mans s’ajunten i deixen de jugar. Tornem a mirar la pel·lícula però sota la manta les passions es desfermen i les nostres mans reinicien el seu joc. Tu acompanyes les meves mostrant-me el camí, el camí que la teva roba te ben amagada. Tu trobes fàcil el camí.
La temperatura comença a pujar i la pel·lícula deixa de tenir interès, és millor la música, una bona música, música suau i relaxada, música compassada amb la flama de les espelmes i la tendresa del nostre moment. Les meves mans ja coneixen el camí i ara busquen més avall, però tu continues juganera i tanques el rumb. Tu coneixes el meu camí i camines poc a poc tocant ara aquí ara allà.
El ritme és lent, no tenim pressa. Comences a despendre’t de les teves capes i la tendresa dels teus pits ara és evident. L’extensió de la teva pell comença a ser recorreguda pels meus llavis mentre tu continues el teu joc. I els nostres llavis es continuen trobant, cada vegada amb més passió mentre els camins queden oberts i el joc es fa més intens.Quan fa fred fins i tot estimar és diferent. La foscor del fred et deixa jugar i et deixa imaginar, imaginar que mai arribarà el calor i sempre podrem estar abraçats i sempre podrem jugar sota les mantes. Quan arriba el fred arriben les pluges que et fan recordar que de fet tot és diferent, que tot és diferent i que després del fred torna la calor i després torna a fer fred, després torna a fer fred i ve de gust quedar-se a casa i llegir un bon llibre o veure una bona pel·lícula. Seria bonic pensar que tot torna a ser però les coses passen com passa el fred, passen les pluges i passa la calor, el que no passarà mai són les ganes d’estimar i les ganes de jugar, les ganes de llegir i les ganes de gaudir d’una bona pel·lícula.