El cor verd

Ahir vaig estar dinant amb uns amics, uns amics de fa anys. Tots tenim un cosa en comú: la nostra sang, la nostra sang és verda, com verdes són les plantes i verdes són les fulles dels arbres. I verd també és el color de la nostra sang, perquè la nostra sang la bombeja el nostre cor, i el nostre cor és verd com verd és el color de Parcs i Jardins. I el nostre cor és verd com verd era el cor dels nostres pares, pares que van estar ara fa cinquanta anys quan la història de Parcs va començar, va començar o va renéixer, perquè la història de Parcs va començar tot just amb el segle, el segle de les llums, el segle de la renaixença i el segle del progrés. El segle del vot femení, el segle de l’esperança i el segle de la igualtat. Eren altres temps i també naixien i creixien les empreses privades, empreses que van assumir el manteniment de les zones verdes, verdes com la nostra sang i el nostre cor, però el sentiment verd, el sentiment de Parcs ja havia nascut. I ara fa cinquanta anys començava la nostra història i amb ella uns cognoms, cognoms que per anònims no han deixat de estar relacionats amb la història de Parcs, i aquella gent que potser també es va trobar una tarda d’aquell any per dinar, es va tornar a trobar ahir, mateixos cognoms, mateixos sentiments i mateixa sang, la sang verda que mou un sentiment, la força d’un sentiment, sang que també porta més gent, gent sense cognom però gent amb cor, gent amb el cor verd.
I diuen que Parcs i Jardins te els dies comptats, potser si, però Parcs sempre la portarem al cor aquells que tenim el cor verd, perquè ens tornarem a trobar per mantenir viu aquest sentiment, i mentre quedi a la ciutat un sol arbre, mentre quedi a la ciutat una sola planta, un sol jardí o una sola herba la nostra sang verda bullirà.I quan mires enrere i penses en el teu pare, el teu avi, els teus tiets o els teus amics i veus que tots ells tenen el cor verd, és quan veus que el que tu creus que són amics són germans, perquè tots portem la mateixa sang, sang verda com verdes són les plantes i verdes són les fulles dels arbres. I quan algú dels teus germans et diu que ara està millor que abans, que ara és feliç, penses i t’adones que potser sí que ha arribat el moment de canviar, que potser sí que Parcs i Jardins s’ha d’aturar com empresa i també entens que potser sí que tu també t’has de deixar arrossegar. Potser és llavors quan comprens que encara que Parcs no existeixi com empresa sempre existirà com sentiment, i penses que quan et tornis a veure amb els teus amics, amb els teus germans, sortirà a relluir aquesta força que ens uneix, aquesta força que ara fa molts anys va unir els nostres pares i per la que tant i tant van lluitar. Quan mirem els arbres, quan mirem les flors i quan passegem pels jardins, pensarem en l’esforç dels nostres pares, dels nostres pares i dels seus amics, dels seus amics i dels nostres amics, i llavors serà quan la nostra sang verda es senti orgullosa de continuar treballant a Parcs i Jardins encara i que jo no digui així, perquè si les plantes són verdes, si les fulles són verdes, és perquè verd és el color de Parcs i Jardins i verd és el color de la nostra sang, del nostre cor i del nostre sentiment.