LL s’havia d’instruir. Després d’una infantesa i una joventut tancada primer a casa i després en una residència de monges, poc temps va tenir per descobrir les excel·lències de la vida i per gaudir del seu propi cos de forma compartida més enllà de pràctiques onanistes que, tot s’ha de dir, l’omplien de joia. S’havia tancat totalment en sí mateixa i en els seus llibres de llegendes i divinitats somiant amb els protagonistes d’aquelles llegendàries històries i en les seves armes fins a convertir-los en els seus secrets amants.
Ara, que verge el que es diu verge tampoc no era, i innocent, menys encara. Ja a la residència estant, es va auto mutilar la virginitat de forma ben premeditada i agradable per així evitar aquells dolors i malalties de tot tipus que les monges li preveien en cas de mantenir relacions prèvies al matrimoni, relacions que fins i tot li podrien provocar una mort terrible i violenta, i ella, que no tenia cap intenció de casar-se va pensar que això l’exculpava davant els ulls de les divinitats pertinents i que no havia de patir cap mal. I cap mal va patir, ben al contrari, que ben contenta quedava després d’aquells moments d’intimitat al llit jugant amb la seva joguina preferida, joguina que no passarem a descriure per a deixar al lliure albir del lector imaginar-la i donar-li forma i, perquè no, tamany.
Alguna cosa sabrien les monges del que passava en aquella habitació quan amb l’excusa de la manca d’espai a la residència li posaren de companya a una noia tota innocència i candidesa que es trobava fent el noviciat per a ingressar a l’ordre, una noia que ja, durant la primera nit d’estar a la nova habitació, ja va compartir la joguina amb Ll i dos dies després ja jeien juntes en el llit i jugaven íntimament entre elles i la joguina abans d’anar a dormir, encara que, i sobretot, aquells jocs es realitzaven sense pecar, perquè la novícia també sabia que mai es casaria i aquella relació, per tant, no era prèvia al matrimoni i en conseqüència no pecaminosa, o així ho creien elles...
El que si que va manifestar Ll al llarg de la seva joventut, i hores d’ara també, va ser un rebuig o més aviat aversió als òrgans masculins, o més aviat a l’orgue. Tot es va iniciar a l’escola que és on va començar a percebre certa repulsió; és possible que la imatge per primer cop d’un nen despullat, estaven a preescolar, li causés mal efecte o li fes imaginar-se ves a saber què. També és possible que el fàstic o la repulsió tingués alguna relació amb les teories freudianes de les dones quan interpreta que aquestes consideren com un defecte el no tenir genital masculí, allò que deia de la castració genital, o, simplement que Ll patís de falofòbia i per això no pogués ni veure ni tocar un penis i que només el simple pensament li provoqués ansietat.
Però, de totes maneres, Ll s’havia acostumat tant a la seva joguina, a la que fins i tot li havia posat nom, nom que no desvetllarem per a no incitar a possibles lectors/es a copiar-lo i fer-lo seu, que tampoc trobava a faltar cap mascle al seu costat, com tampoc trobava a faltar cap companya de joc que amb la novícia ja n’havia tingut prou, que vaja una, que fins i tot se’n duia la joguina al confessionari, la muy guarra!.
Feta aquesta introducció de la vida sexual de Ll, arribem al dia en que llegeix la llegenda de la jove fornera que va amassar els homes i el dia en que se li apareix l’àngel blau i blanc com el cel per dir-li que ella és la reencarnació de la jove fornera i que ha d’extreure d’un home maligne la bola vermella i blava que impedeix la felicitat als humans.
Aquell dia Ll decideix agafar el toro per les banyes. Ll es troba amb que ha de buscar com aprendre a extreure la bola de l’interior de l’home escollit i la forma de fer-ho no és cap altre que mitjançant una fel•lació, és a dir, haurà d’introduir a la seva boca aquella part del cos masculí que tanta repulsió li crea i ho haurà de fer d’una forma tan precisa que no calgui repetir-la. Sap que possiblement tindrà una única oportunitat, i l’haurà d’aprofitar. No hi ha altre alternativa que fer-ho bé.
La casualitat fa coincidir aquesta necessitat formativa amb la visita a la ciutat del gran doctor i mestre tibetà Komepoh Lias, insigne mestre tàntric que impartirà un clínic a l’AXAL, l’Acadèmia Xinesa de l’Amol i la Luxulia. Ll no ho dubta i s’inscriu i el mateix dia de la inscripció coneix les altres dues assistents al clínic, una dona robusta i de pit generós que te una parada de llenceria més o menys fina a Carallots de la Selva i una espectacular dona de rosa cabellera (tenyida) amb pinta de cupletista però que es dedica segons ella al teatre d’autor i que respon al suggeridor nom de Cruella, Cruella de Vil.
El clínic comença un dilluns i es perllongarà quatre setmanes amb tres sessions setmanals i en horari nocturn per a evitar la presencia d’observadors indesitjables i per evitar que l’insigne doctor Lias es vegi afectat pel canvi horari. Aquell dilluns, primer sessió del clínic, es troben a la sala gran, i única, de l’Acadèmia de l’Amol i la Luxulia el mestre i les tres alumnes. Es fan les presentacions i de seguida neix la complicitat entre les tres assistents. Amb el mestre, el típic respecte i poca cosa més perquè no hi ha qui l’entengui ara, així sí, el paio és un tio divertit que no para de riure. La sessió comença amb els cant o recitació d’uns mantres inintel·ligibles però que segurament són molt interessants. Les tres alumnes es miren entre elles però no entenen res. Continuen assegudes o més aviat estirades sobre el terra. Després de tres hores de mantres en les que s’han consumit no menys de trenta barres d’encens, la primera sessió es dóna per finalitzada. Les assistents es miren entre sí i conclouen fer-se amigues, i anar a celebrar-ho, què carai!.
Per a Ll, és la primera vegada que surt de nit; per a la paradista, és la primera vegada que surt de nit per una ciutat de més de mil habitants; per Cruella de Vil és la primera vegada que surt de nit amb una paradista i una reservada.
Durant el sopar i a força de beure vi es van desinhibint i cadascuna d’elles explica les seves motivacions i expectatives respecte el clínic, motivacions molt diferents però alhora molt semblants perquè, al final, el que totes elles busquen és satisfer les seves parelles, encara que, el que elles no saben, és que totes tres han mentit perquè cap de les tres te parella però els hi fa vergonya reconèixer-ho i els hi fa vergonya que les altres sàpiguen la veritat, perquè el que la paradista no ha dit és què s’ha apuntat al clínic per a aprendre la manera que cap home la torni a deixar, per a aprendre la manera de lligar a un home i que no se li escapi encara que només sigui per les seves habilitats carnals, què després ja s’acostumarà a les coses més quotidianes!. El que Cruella de Vil, no ha dit és que s’ha apuntat al clínic perquè vol dominar una tècnica que li permeti deixar el teatre d’autor i perquè el que ella sempre ha somiat és fer pel·lícules per a adults però pel·lícules amb classe i no d’aquelles tan barroeres que fan els americans, perquè el que ella sempre ha volgut és fer pel·lícules com les d’Emmanuelle. I el que Ll no ha dit, és que s’ha apuntat al clínic per venjar a totes les dones a qui els homes han fet i fan mal, el que no ha dit Ll és que per fer-ho només hi ha una manera i el que no ha dit Ll és que li fa molt de fàstic fer-ho.
La segona sessió del clínic no va anar gaire més enllà que la primera, molt d’encens i molt de mantra però poca cosa més, només la novetat que aquesta vegada les alumnes van haver de participar en la recitació i es van passar les tres hores obrint i tancant la boca emetent sons inintel·ligibles en un exercici que no era cap altra cosa que l’anomenat ioga bucal, com molt bé explicaria el professor Lias en un perfecte català après a la prestigiosa FALL, The Florescents Academy of Languages de Lhasa, a l’inici de la tercera sessió, exercici bucal que serviria per a desentumir la musculatura i adaptar-la al domini de la nova tècnica que estaven a punt d’aprendre i dominar no sense passar tres hores més recitant.
Durant la segona setmana, i una vegada domesticada la musculatura mandibular, les classes van versar sobre el domini i control de la musculatura manual i digital i per a aquesta pràctica van combinar el cant de mantres amb un ball típic de l’Himàlaia bastant semblant al ball flamenc. La setmana finalitzava i amb ella la meitat del curs. Ja dominaven la musculatura. Van tornar a sortir a sopar. Van riure i s’ho van passar bé. Una nova amistat naixia entre Ll i Cruella.
La segona meitat del curs, més física, es va dedicar a l’aprenentatge i pràctica de postures de ioga específiques per reforçar el coll i adaptar-lo a certs moviments.
Els curs i clínic s’havia acabat. La darrera sessió va ser per compartir experiències i vivències entre les alumnes i el gran mestre Lias. La paradista va aprofitar per encolomar part del seu gènere, en concret un poc suggeridor conjunt de llenceria compost per uns sostenidors blaus i unes calcetes negres als seus companys que, a desgrat, se’l van quedar. El conjunt que va comprar el mestre Lias va acabar a la paperera de l’Acadèmia de l’Amol i la Luxulia.
El clínic s’havia acabat i Ll sentia una gran necessitat d’explicar el seu suplici. Havia après a practicar una fel•lació però no havia superat la por al membre masculí. I va ser amb Cruella amb qui es va sincerar. Aquella mateixa nit i per primera vegada, Ll portava a algú a casa seva. A Cruella, i a Cruella li explicà la seva història amb l’àngel blau i blanc com el cel i li explicà la llegenda de la jove fornera. Li va contar la seva fòbia i li va contar la seva incertesa per triar la persona adequada. I Cruella la va voler ajudar. I Cruella la va ajudar donant-li un nom, el nom d’una persona que s’adeia al que Ll cercava. Aquesta persona era T, un home vil i egoista, un home groller que menyspreava les dones i que les utilitzava per després llençar-les, que és el que havia fet amb ella, amb Cruella i qui sap amb quantes dones més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada