La doctora D va ser prou taxativa respecte T. Havia perdut la neurona, la seva única neurona i totes les seves expectatives i úniques, passaven per un improbable transplantament o per un possible tractament alternatiu en fase d’estudi i que encara no s’havia provat en humans.
En contra del que es pugui pensar la noticia no fa afectar T, la va assimilar amb prou maduresa i com que el seu estat físic era bo i el psíquic tampoc semblava gaire afectat, la doctora D li va donar l’alta després de dos dies en observació, no sense abans citar-lo per d’aquí quinze dies. El primer que va fer en sortir de l’hospital, no sense abans acomiadar-se dels pares amb un petó ben càlid a la galta, va ser tornar a casa seva, cinquanta quilòmetres enllà, posar el pis a la venda i en traspàs la botigueta de cromos de futbol i acomiadar-se del amics del bar de la cantonada, amb els que tantes tardes de futbol havia passat bevent cervesa i parlant de dones.
No van passar més de dos mesos que va rebre la primera oferta seriosa de compra del pis que ara es trobava en perfecte estat de revista tot net i polit i acabat de pintar de nou amb càlids colors, lluny de l’aspecte que presentava el primer dia que es va presentar l’agent immobiliari per a taxar-lo; sense parlar de la terrassa, abans convertida en una mena de plaça de barri plena de llaunes de cervesa i bosses de patates buides i amb quatre testos plens de burilles i una jardinera desbordada de males herbes que ara lluïa, sota el sol primaveral, un aspecte immillorable amb la jardinera plena de floretes i els testos plantats de bells arbustos florits. La parella que primer el va veure va quedar gratament satisfeta del pis i del preu i l’agent, que va veure possibilitats d’ampliar el seu marge de benefici després de la reacció d’aquella primera visita i del canvi que s’havia fet al pis, va renegociar les condicions contractuals amb en T oferint-li un molt millor preu a canvi d’ampliar la comissió. En T que no volia gaire embolics va acceptar l’oferta a canvi que no l’atabalessin gaire i que la transacció es fes quan abans millor.
D’aquesta manera i en poc més de dues setmanes van passar a veure el pis més de trenta visites i totes quedaran totalment enlluernades i disposades al que fos per fer d’aquell encisador pis de noranta metres quadrats amb una terrassa de quaranta i vistes a la serralada litoral el seu niu d’amor. El pis va entrar en una forta i intensa licitació que quasi doble el preu inicial, per major satisfacció de l’agent, i va quedar venut per un preu que ni en els millors dels somnis s’hagués pogut imaginar en T.
Pel que fa a la botigueta no va haver manera de traspassar-la. Va recollir els cromos que encara li quedaven i els va regalar a una fundació sense ànim de lucre dedicada a l’estudi de la vida i obra de les belles glòries del futbol i així va donar per acabada la seva relació amb els cromos. El local va quedar tancat tot esperant alguna futura oferta, encara que amb el que havia tret pel pis ja tenia més que prou.
Amb el pis ja venut, va recollir les coses més bàsiques com ara roba i efectes personals i va tornar a casa els pares per instal·lar-s’hi transitòriament mentre trobava un lloc on viure al seu poble natal, un lloc a prop els pares i a prop la seva gent, gent que es limitava al metge de la família, el doctor senyor DS, metge de vuitanta-sis anys que va ser el primer en visitar en T.
El destí va ser generós i el va portar a una vella casa de pedra amb un gran pati a la part del darrere, una casa gran i freda que va pertànyer als avantpassats de l’ancià metge del poble, el senyor MP i que, curiosament, limitava lateralment amb la vella casa de la doctora D. La casa presentava un estat bastant precari, portava molts anys tancada i s’havia de refer les instal•lacions d’aigua i llum, fer arribar el gas, canviar portes i finestres, anivellar els terres i les parets, impermeabilitzar la teulada i canviar el mobiliari, és a dir, s’havia de tirar i fer-la de nou, però el compromís contret amb el doctor de mantenir-la tal qual era va fer que els diners que es va estalviar en la compra els hagués d’invertir en la reforma, però en T, lluny d’intimidar-se, va contractar un parell de paletes del poble i es va posar amb ells a reformar la casa.
Més de sis mesos van passar fins que pogué anar a viure a la seva nova llar. Sis mesos durant els que va passar tres revisions mèdiques, una d’elles a la capital. Sis mesos en els que va encetar un nou negoci i sis mesos en que no va ni pensar ni va voler saber res de dones i que sumats als mesos de vendre l’antic pis i una cosa i una altra sumaven ja nou mesos sense estar amb una dona, contant que la darrera va ser la violadora del supermercat i que tampoc es podia parlar d’allò com d’haver estat amb una dona, per tant, es podria dir que feia vora un any que no havia tingut sexe ni el necessitava!.
El seguiment exhaustiu portat per la doctora D i per un equip d’estudiants de la universitat sobre el seu estat de salut tant físic com psíquic no aportava gaire conclusions encara que la gent més propera a T sí que havia percebut un gran canvi sobretot d’actitud vital, ja no era aquell home desmanegat i desentès de la vida, aquell home desarrelat i trampós client habitual dels pitjors antros, aquell home que tenia la família abandonada i del que no se sabia de més amics que els companys de borratxera del bar amb els que compartia beguda, futbol i dones i dels que, després que vingués al poble, ningú no havia vist ni sentit a parlar.
La seva nova casa no tenia ni videojocs ni ordinadors, la seva nova casa era acollidora i lluminosa, la seva nova casa tenia una gran cuina i una deliciosa biblioteca. La seva nova casa tenia quatre habitacions, dues pels convidats, una pels pares i la seva, gran i càlida i amb un gran balcó que donava al pati i del que es veien tots els camps i els boscos que envoltaven el poble. La seva nova casa tenia un gran pati ple de flors i arbustos i una acolorida hamaca per llegir a l’ombra de dues alzines. La seva nova casa tenia un petit hortet on en T cultivava les quatre verduretes per menjar cada dia i la seva nova casa tenia un porxo des del que es veia el porxo de la seva nova veïna, el porxo de la doctora D.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada