Dos joves escriptors somiadors es troben a Barcelona a principis dels trenta. Són Rosselló-Pòrcel i Espriu. De seguida es fan amics i comparteixen somnis i lletres i amors i il·lusions i un creuer per la Mediterrània patrocinat per la incipient República.
El llibre se’ns presenta en un moment determinat de la història on tot bull i on tot es viu amb l’esperança d’un règim que treu a grans gambades el país de la misèria cultural i social i on es s’entreveuen ja les primeres rivalitats entre el poble català i l’altre tant en la forma de governar com en les formes culturals, així en el llibre es parla de les opinions dels protagonistes dels seus companys de lletres espanyols alguns dels quals queden més que retratats.
En definitiva, es tracta d’un llibre que passa de puntetes per un moment històric clau però sense més, només fregant-lo i sense entrar en detalls davant els quals hom queda clavat tot esperant alguna cosa més, però segurament l’objectiu del llibre no és més que el de mostrar a dues figures importants de la nostra literatura i saber com van viure i com pensaven en aquella tendra edat dels vint anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada