La venjança del bandoler. (llibre)

El periodista de Besalú Jordi Pujol i Soley es troba una pintada en un dels carrers del poble: “tremola, Maholà, que en Boquica tornarà”. Aquesta frase porta implícita una vella llegenda comarcal sobre bandits i bandolers i sobre velles venjances.
El periodista, àvid de notícies i reportatges, i mentre es documenta per un reportatge sobre la futura construcció d’una planta de tractament de residus a la zona, comença a furgar en una història que parla d’en Josep Pujol, en Boquica, o en Jep, com també s’el coneix, un avantpassat de la família del que ningú vol parlar, ni a casa ni al poble, un personatge del que sembla tothom haver-se oblidat però que encara resta fresc en la memòria col•lectiva. I si hi ha algú que li pot parlar, aquest és el seu avi.
L’avi recorda perfectament la història d’aquell que va ser el seu besavi, un home que va néixer a finals del segle disset sota el mal auguri d’un eclipsi de sol, el que el predisposava a la foscor i l’obscurantisme i un final poc agradable com molt bé li aventura l’Atanàsia, una vella bruixota que el seguirà al llarg de la seva vida. Una vida que transcorre entre uns primers anys feliços en companyia de la seva família i amics i un pare traginer que l’ensenya i guia pel bon camí no ja de la vida sinó també del les muntanyes i la natura, un fidel amic, en Jan i una bella noia que acabarà sent la seva fidel muller.
Però la vida dóna moltes voltes i els hi ha tocat viure una anys difícils de confrontacions territorials. La gran destresa i fortalesa tant física com de lideratge porten en Boquica a defensar la terra amb l’exèrcit espanyol que lluita per defensar de les tropes napoleòniques un país que no se sent seu. Però les traïdories i males arts dels castellans porten en Boquica i els seus fidels homes a canviar de bàndol i es converteixen en miquelets, un cos paramilitar amb tasques de control i recaptació al servei dels francesos. I d’aquí al bandolerisme no hi ha més que un pas, un pas que en Boquica no dubte en donar per acabar sent no més que un defensor de la seva terra, una terra que no és ni castellana ni francesa, una terra que és catalana.
La seva gran capacitat el converteixen en un personatge buscat tant per uns com pels altres, comet tot tipus de delicte i es busca enemistats i filiacions per allà on va, però el que sempre mantindrà és una gran fe en l’amistat i l’amor, una fe que el portarà a un trist destí que, malgrat tot, algú s’ocuparà de venjar.