Esborrant records

Agafà la motxilla i la carretera i començà a recórrer els camins del seu petit país, un país petit però ple de grans records, records que calia esborrar del seu cor. Perquè al llarg dels anys havia anat acumulant records fets de moments, moments estel·lars i moments màgics que amb el temps s’havien anat amuntegant fent una gran bola de records que li impedien d’acumular més. Havia arribat el moment d’esborrar-los per crear de nous, perquè tenia una gran necessitat de generar nous records.
Durant el seu recorregut va travessar muntanyes, prats, rius i ciutats. Es va aturar moltes vegades per tancar els ulls i sentir el seu cor. En obrir els ulls podia veure en molts casos com el paisatge havia canviat, com el boom immobiliari havia arrabassat aquell instant o com el foc havia cremat el record. També ajudaven els pagesos segant el seus camps i la inefable sequera que havia esborrat el rastre d’aquell petit rierol. Ens alguns prats l’absència de ramat i en algunes platges la proliferació d’ombrel·les van ajudar quasi tant com aquelles nit i matinades nuvolades que impedien veure el sol i veure la lluna ara sortint ara amagant-se.
Els records s’anaven esborrant, però només els records, perquè les rialles, les mirades, les veus i els silencis les volia mantenir perquè eren aquestes les coses que més valor tenien per a ell, i perquè eren aquestes les coses que volia mantenir impreses al seu cor. Un cor que buscava una nova rialla, una nova mirada, una nova veu i un nou silenci per tornar a crear records però aquesta vegada per mantenir-los per la resta de la seva vida i no haver de tornar a agafar la motxilla i la carretera per a anar a esborrar records.