Un porc que es fa vell i veu arribar el seu final, reuneix, qui sap si per darrera vegada, els seus companys de granja. Després de molt reflexionar, creu que ha arribat el moment de desfer-se dels humans que els tiranitza i els fa mal viure sotmetent-los a tota classe de feines a quina més extenuant, creu arribat el moment d’unir-se i deixar pas a una nova vida, una vida on tots els animals viuran lliurament i no hauran de treballar per a ningú, una vida sense agressions i sense pressions, en definitiva, deixaran de treballar per a un altre animal, l’humà, incapaç de fer la feina i guanyar-se l’aliment per sí sol. La seva doctrina, la seva proposta, quedarà recollida en els set manaments de l’animalisme i el seu himne serà una vella cançó titulada “Animals d’Anglaterra”.
I la rebel·lió es posa en marxa. Un bon dia ataquen l’amo de la granja i el fan fora de la propietat, a ell i a la resta d’humans de la finca. Canvien el nom de la finca de Mas Pairal pel Mas dels Animals i així neix una nova societat una societat justa on els animals aprenen a llegir i escriure, on s’organitzen les seves tasques i on tots són iguals. En aquesta societat seran els porcs qui portin els temes de gestió i control doncs es consideren, i així ho accepten la resta d’animals, els animals més intel·ligents. D’entre tots els porcs destaquen dos, els més brillants, que passen a liderar el grup. Però entre ells comença una dura rivalitat per les seves diferències en quant a les formes de portar el mas, una rivalitat que arriba al seu punt àlgid arran la proposta d’un d’ells, el més just i equànime, de construir un moli de vent que faci que els animals disposin de llum, de calefacció i de que vegin reduïda la seva jornada laboral en només tres hores setmanals. Però l’altre no accepta les noves condicions, vol imposar el seu model, un model productiu i fins i tot expansiu. Les seves teories s’imposen d’una forma no gaire democràtica, però s’imposen. L’altre porc es desterrat i difamat. Els animals cada vegada treballen més i mengen menys i pitjor. El nou règim s’altera com s’alteren els manaments fundacionals. La societat animalista va a la deriva, una deriva que els fa tornar enrere, cap a aquella societat de la que un dia es van rebel·lar.
Un llibre senzill que guanya en dramatisme, un llibre que no és més que una faula sobre els grans pensadors i revolucionaris socials que prometen canvis i més canvis en la societat a canvi de què?, a canvi del seu propi benefici. Una faula que tant serveis per les dretes, les esquerres, els centres i tot el possible ventall de model social. Un llibre que no crec pas passi de moda perquè sempre hi haurà un porc que voldrà dir-hi la seva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada