En l’Espanya profunda una família adinerada i fins i tot feudal viu envoltada de luxe i manté una gran finca on tot el que l’envolta és de la seva propietat, fins i tot les persones que treballen per a ells, els quals estan sotmesos al més pur estil esclavista.
Però aquestes servents comencen a respirar nous aires. Els fills no es mostren tan submisos com els seus majors i el pes de les tasques més feixugues recauen sobre els grans. Així, un dels protagonistes, Paco, el Bajo, pare de la família de servents, es dedica a fer de “secretari”, és a dir, acompanyant i guia de l’amo en les innombrables batudes de caça. Azarías, el seu cunyat, és un pobre home inculte, analfabet i, es podria dir, que bàsic mentalment però amb un gran cor, un cor que dedica als ocells i a la seva neboda petita, impedida.
Durant una batuda Paco el Bajo pateix un accident que l’impossibilita. Malgrat això, l’amo insisteix i encara i haver-se trencat el peroné l’obliga a sortir amb ell a caçar. Torna a caure i es trenca la cama per segona vegada. Finalment, l’acompanyant a la següent partida de caça serà l’Azarías.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada