Plovia

Temps era temps que el cel portava aigua. Arribava la Mare de Déu d’Agost i l’estiu s’acabava i començaven les tempestes. Tempestes seques i tempestes humides. Corrien els campistes, corrien els banyistes. Bordaven els gossos, ploraven els nens i callaven els ocells. El cel cridava.
Quatre llamps, quatre trons, núvols negres i pluja. Pluja freda, pluja sagrada. La calor s’estremia i la calor s’amagava. Les platges es buidaven, les carreteres s’omplien i la gent tornava a casa.
Temps era temps que no coneixíem el canvi climàtic ni la prima de risc. Temps era temps que viatjàvem al poble. Poble de la mare, poble del pare. Poble. No coneixíem els creuers ni els resorts, ni els parcs temàtics ni les cases rurals perquè casa l’avi era casa rural on cuinava la iaia i els tiets mataven el porc. Si ara és estiu això és el poble, i si no hi ha poble, això és la Barceloneta i això és el Tibidabo. Apa nens, a agafar la truita i la sombrilla que passa l’autobús!.
Però un dia en despertar tot va canviar. Mai més cap tardor, mai més cap primavera. Estiu i hivern, res més. El clima globalitzat. Nord hivern, sud estiu. Sud hivern, nord estiu. O blanc o negre. O sistema o antisistema. O pobre o ric. Plou o no plou.
Però la deessa natura es revela i no vol saber res de canvis ni de primes. Voleu estiu?, aquí el teniu, un senyor estiu amb la seva sequera i les seves onades de calor. Voleu més?, teniu, boscos cremats, fruiters secs i camps ressecs. Blat transgènic?, apa, porteu-me’l a veure si aguanta això!.
El món es preocupa pel sistema bancari, per la falta de liquiditat i per la pujada del preu del barril. Què fa temps que no plou?, tranquils, és el canvi climàtic. Ho estem estudiant i ens diran que segons les darreres estimacions cap el dos mil cent no quedaren boscos al planeta i hauran desaparegut tres mil espècies de les quals el trenta per cent seran insectes que ja no ens picaran.
Temps era temps va ploure per última vegada, temps era temps que les rieres s’animaren i les plantes es despertaren. Temps era temps va ploure. Però, quan va ser això?.