El camino. (llibre)

Un poble castellà poc després d’acabada la guerra civil. Regna la pobresa i les tradicions d’un país que lluny de progressar viu estancat. Un noi d’onze anys, Daniel el Mochuelo, és a punt de deixar el poble per marxar a ciutat a estudiar batxillerat i llaurar-se un futur millor que el dels seus pares, uns pares que tenen una petita lleteria i que viuen tan humilment com la resta de veïns. Mentre arriba el dia de la marxa i esgotant la darrera nit al llit que l’ha vist créixer, el protagonista recorda i viu passatges que hauran de marcar la seva vida i descriu cadascuna de les persones i paisatges que han de ser cabdals en el seu futur, tant com ho han estat en el seu passat.
Bona part dels records són frescos i viscuts els darrers mesos junt amb els seus amics, el Tiñoso i el Moñigo, vivències i anècdotes que hauran de configurar el camí que ha de guiar la seva vida ara que és ben a prop de deixar enrere la infància. Durant el petit trànsit d’aquests records, viurà l’amor, la mort, l’amistat, la descoberta del sexe, innocentment, i l’enyor per uns personatges del poble sense els quals res seria igual.
Literatura castellana en estat pur. Narrativa excelsa i personatges entranyables amb una riquesa lingüística enyorada i sense cap floritura en un llibre quasi amagat pel rebuig que en el seu moment generaven tots aquells llibres que algú ens obligà a llegir ja fa molts i molts anys i que ara recuperen un encant que llavors semblaven no tenir. Una bona manera de conèixer com era la vida d’aquella Castella dita la Vella i que de ben segur poca diferència tenia amb la vida a la resta de la península.