Una llegenda explica que una vegada existí a l’Orient un home anomenat Virata, un home just que visqué molt abans del naixement de Buddha i que era conegut com “El llamp de l’Espasa” per la seva habilitat en l’art de la guerra.
Un dia el rei el reclamà per aturar una rebel·lió. Assistí per vèncer i derrotar l’enemic, però entre els morts, entre els enemics, també hi era el seu germà que morí amb els ulls oberts i una mirada de reprovació que va glaçà per sempre l’esperit de Virata.
Virata, corprès, abandonà les armes. El rei, agraït pels seus serveis, li ofereix confiança eterna i li delega les funcions de jutge del regne. Virata, ara conegut com “La Font de Justícia” es converteix en un home apreciat per tothom i posseïdor d’una irreprotxable fama de just, encara que un bon dia es acusat per un condemnat a presó i càstig perpetu de no ser just ni equànime. L’acusació fa reflexionar Virata que renuncia al càrrec i assumeix com a pròpia la condemna anant a les masmorres.
Deixa la justícia i busca la saviesa, la saviesa de bons consells al rei, la saviesa d’una vida plena, la saviesa amb la vida familiar. Passen els anys i quan creu haver trobat la veritable saviesa un trist i decebedor assumpte familiar fa que canviï el rumb de la seva vida cap a un final sorprenent i il·lustrador convertint la llegenda en una autèntica metàfora de la recerca de la felicitat.
Fascinant i emotiva novel·la d’Stefan Zweig, llegida d’una edició molt antiga que encara dóna més caràcter a la lectura d’una obra que per vegades que es llegeixi mai cansa i de la que sempre s’extreuen conclusions i reflexions per una ànima que no sempre camina pel camí recte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada