Una vez. (llibre)

Una vegada un home va voler conquerir tot l’univers i com que no li cabien totes les estrelles va decidir que les que tenien sis puntes no li servirien.
El llibre és la història d’un nen amb una gran capacitat imaginativa que rau en un orfenat de Polònia on l’han deixat els pares, jueus i llibreters, en plena barbàrie nazi. És l’autèntica ànima de l’orfenat amb les seves històries, que tenen la gran habilitat d’asserenar els companys.
El nen no deixa de pensar en els pares, i mentre un dia contempla uns militars alemanys cremant llibres al pati de l’orfenat, decideix escapar per rescatar els llibres de la llibreria familiar.
Durant la fugida el nen pren consciència del que està passant malgrat la seva imaginació fa lliures interpretacions dels fets. En una casa de camp es troba una nena que acaba de perdre els pares, assassinats, i la uneix al seu viatge en busca dels pares, un viatge ple d’innocència, un viatge cap a la maduresa, un viatge iniciàtic i bell sinó fos per l’escenari. Un escenari bàrbar manat per la brutalitat i l’odi que aconsegueix que el jove protagonista perdi fins i tot les ganes d’inventar històries “una vegada vaig estimar les històries, ara les odio”.
Una volta més a un moment de la història de la humanitat que tots voldríem esborrat vist des del punt de vista d’un nen que es troba vivint aquells instants sense volta ni solta. Un al·legat a l’esperança i a la innocència la lectura del qual no deixa indiferent i no priva a que un nus a la gola i una petita llagrimeta ens recordi el que som.