Una obra imperdible que es mou entre la novel·la històrica i la novel·la costumista. Una obra que comença amb una frase lapidària: “Fins ahir a la nit, caminant pels carrers molls de Vallcarca, no vaig comprendre que néixer en aquella família havia estat un error imperdonable. De sobte havia entès que sempre havia estat sol...”.
Un història de soledat i de fredor amb el mal com protagonisme cabdal a través de la història, des de mitjans segle XIV fins els nostres dies amb l’eix vertebrador de l’església. Des de la Inquisició a l’Alemanya nazi. I com a nexe d’unió un violí i les taques de sang que han anat llegant al llarg dels anys els seus diferents propietaris i un medalló que conté una misteriosa llavor.
La memòria i els records acumulats pel pare del protagonista en una tenda d’antiguitats, en un despatx de casa i dins la caixa forta. La memòria i els records d’una vida sense estimació, sense petons i sense abraçades. Només l’amistat, una única amistat i dos confidents: dos petits ninots que representen un vaquer i un indi i que acompanyaran el protagonista durant la seva vida. I un amor, un únic amor lleial i immortal.
I tot es perd i tot s’oblida, i com a metàfora del mal, la forma com l’escriptor fa perdre al protagonista el medalló que tancava el cercle de la història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada