El Pare Manel és un cura cristià que dedica i ha dedicat la seva vida als més necessitats. Fins aquí pot semblar normal perquè es tracta d’un membre de l’església, però aquest home és un home especial, una persona adaptada a la seva època i adaptada a la seva geografia, una geografia complicada de la ciutat turística, de disseny i cosmopolita que es diu Barcelona, una persona amiga dels seus amics i amb sentiments humans com l’amor, l’amistat, la fidelitat, la sinceritat, una persona que ha entès i adoptat el celibat com a forma de vida malgrat tenir parella, una persona amb amistats tan diverses com un reclòs de Can Brians o com en Flavià i en Rubianes. En definitiva, una persona que ajuda a qui ho necessita sense distingir ni color ni credo.
Recordant l’Evangeli de Tomàs, hom pensa que, potser si tots els cristians fossin com el Pare Manel i seguissin aquell evangeli, tot aniria una mica millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada