Som al món de 1Q84, el món on el cel te dues llunes. L’Aomame s’amaga després d’eliminar el Líder de la secta Sakigake i en Tengo visita el pare a la ciutat dels gats abans que caigui en un profund coma. Un tercer personatge entra en acció: l’Ushikawa, empleat de Sakigake que busca l’Aomame per a lliurar-la a la secta.
Neix una cerca constant entre els tres personatges, l’Aomame busca en Tengo, en Tengo l’Aomame i l’Ushikawa a l’Aomame. Buscant-la, troba el nexe entre ella i en Tengo, entrant aquest també en el cercle.
El llibre és un vaivé entre els tres personatges i la visió de les dues llunes. En Tengo fa emotives i solitàries visites al pare comatós mentre l’Aomame descobreix un petit secret que encara la uneix més a en Tengo mentre es reclou en un petit apartament sense cap contacte extern. L’Ushikawa després d’una àrdua investigació aconsegueix lligar en Tengo amb l’Aomame i també es reclou en un minúscul apartament des del que fa fotografies tot esperant trobar l’Aomame. Tots dos reben la intrigant i constant visita d’un misteriós inspector de la NHK que els aclapara, insulta i humilia.
És impossible no passar pàgina. Les intrigues dels personatges i les seves solituds lliguen de tal forma que un no deixa de pensar en les dues llunes ni en les persones petites i en vol més. I malgrat ser un llibre llarg, és fa curt, molt curt, i quan arribes al final, voldries saber més dels protagonistes, tant dels reals com dels no reals, tant dels no reals, tant dels que viuen l’any 1984 com dels que viuen el 1Q84.
Acabat de llegir, hom cau en la temptació de mirar el cel i buscar aquelles dues llunes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada