Una part del tot. (llibre)

“El meu pare em va castigar pel fet d’existir i ara em toca a mi castigar-lo a ell per haver existit. És just”.

Més de set-centes pàgines de novel·la que miraculosament es converteixen en una obra que es fa curta per narrar una part de la història de la família Dean a través dels germans Terry i Martin i del fill d’aquest últim, en Jasper. Com un altre Dean de prestigi, en James, aquests Dean també són rebels sense causa.
En Martin va néixer en mig de la convulsa Europa dels anys 40 sent fill d’un jove jueu polonès, que ja és una forma bona d’iniciar-se en el món. El pare mor depurat i la mare i el fill embarquen rumb a Austràlia on comencen una nova vida. Poc després neix en Terry mentre en Martin entra en coma.
Un Martin esquifit i físicament esgarriat ha de competir amb el seu brillant germà que destaca en el món dels esports. De cop tot gira, amb la presó del poble com a rerefons en Martin es converteix en un filòsof frustrat i en Terry en un assassí en sèrie d’esportistes corruptes que s’acaba convertint en llegenda.
En Jasper neix després que el pare marxi rumb a París buscant l’amor de la seva vida que no és altra que l’ex núvia del seu germà, la Caroline. A París coneix a una jove depressiva i turmentada que després de parir es suïcida en una rocambolesca carambola desvetllada cap al final del llibre. De París quedarà un fill i un amic que se’n portarà novament cap a Austràlia. I de tornada a Austràlia comença la veritable trama de la novel•la amb tot un seguit de situacions límits, d’idees genials, de relacions humanes i d’amor.
I quan tot sembla inventat i viscut reneixen vells fantasmes i vells amors i es quan és impossible de tancar el llibre. Les pàgines passen una rere l’altra i no arriba el moment de tancar el llibre per molt que el seu pes així ho aconselli (pesa gairebé dos quilos!).
És un llibre per llegir a l’estiu i degustar-lo sota un arbre, un llibre per somriure i riure i també per plorar, un llibre per odiar i també per estimar els protagonistes i un llibre per llegir amb una llibreta al costat perquè és ple de fragments i frases que cal mantenir i recordar i d’entre totes una que per la seva tendresa i, fins i tot cruesa, no crec que es pugui oblidar mai: “hi ha paraules per dir vídua i òrfena, però no per referir-se al pare o la mare d’un fill mort”.