“El nostre meravellós ideal és a punt de morir i amb ell desapareix tot allò que és bonic, admirable, noble i bo.” Amb aquestes paraules s’acomiada la dona de Goebbels del seu fill empresonat a Anglaterra abans de morir.
Aquest llibre te un punt de reflexió que ja apareixia a la pel·lícula El hundimiento sobre la humanitat de personatges tan rellevants i decisius, fins i tot inhumans, com Hitler o Goebbels. En aquest llibre són l’oncle Adi i el papa respectivament i, a través de la filla gran del publicista, l’Helga, es narren els darrers deu dies de vida de tots ells al fuhrer bunker de Berlin. Deu dies en els que veiem l’altra cara d’aquests personatges i on vivim la guerra des del punt de vista dels nens amb la seva innocència. Les vivències quotidianes d’aquests deu dies es barregen amb un repàs als records viscuts per l’Helga durant els últims anys, descobrim el creixent odi cap els jueus del poble alemany i coneixem els pares de l’Helga des d’un punt de vista diferent: coneixem una mare enamorada en l’adolescència d’un jueu i a un pare infidel, juganer i divertit.
No crec que llegint el llibre millori el concepte que es pot tenir d’aquests personatges ni que ningú pugui sentir llàstima per ells, però el que si que és cert és que, cognoms al marge, el llibre no deixa de ser una forma més d’entendre com és d’aberrant una guerra i les seves víctimes, ja siguin en un camp de concentració o en un bunker. Siguem culpables o innocents, el que si que som tots és persones i tots tenim un cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada