Si te dicen que caí. (llibre)

El protagonista és Java, un noi desarrelat que passa les estones lliures, que són moltes, explicant i escoltant “aventis” amb els amics del barri.
Estem a la postguerra, a Barcelona, al Guinardó de les barraques, en uns anys on no importa el futur, només el present i on es viu obsessionat amb aquest gran desconegut que és el sexe. En Java si que coneix el sexe, és més, es dedica professionalment de manera esporàdica.
De manera paral·lela s’expliquen les vicissituds d’un grup de nostàlgics ex combatents de la guerra, de maquis, que encara creuen i volen invertir el resultat de la contesa i que actuen a Barcelona amb petits actes.
Les històries s’entrelliguen a través del germà d’en Java, maqui refugiat a qui tothom busca i que te una núvia prostituta que és la gran obsessió d’en Java. La cerca que d’ell fa la policia, porta als companys d’aventis a passar per comissaria i ser víctima de la rudesa dels interrogatoris de l’època.
La novel·la és plena d’al·lusions a pel·lícules de l’època, a personatges tarats i marcats per la guerra, a persones obsesses com el senyoret que espia la criada i el nuvi, als nois que “segresten” les nenes orfes per aprofitar-se’n d’elles amb innocents, o no tants, jocs i assajos teatrals, i a les monges que es mostren caritatives només amb qui més convé.
Més postguerra, més Barcelona marginal i, potser, més humor i compromís. No apareix la burgesia com a centre de la història i s’incorporen els maquis que posen el seu punt metafòric a la història que de fet, tant per a ells com per a la resta de protagonistes, no és més que la il·lusió truncada d’acabar amb el règim, i de mirar al futur sense cap tipus d’esperança. Només importa el present.