Paco torna a casa dels tiets, els Claramunt i es retroba amb una de les seves cosines, la Núria, amb la que manté una relació carnal i en certa manera d’amor frustrat. Entre llençols rememoren la tràgica mort de la germana de la Núria, la Montse.
La Montse Claramunt, filla bien criada en la més estricta cultura catòlica ja fa temps que ha passat l’adolescència i enfronta la maduresa mantenint la virginitat, com bona filla de Déu dedicant i consagrant la seva vida a les obres de caritat, entre elles visitar les presons. En una d’aquestes visites entaula relació d’amistat amb un presidiari, en Manuel que recorda, i molt, en Manolo pijoaparte.
La Núria Claramunt és una dona casada amb un home típic de la burgesia del moment: ric i catòlic i no gaire eficient al llit. Es van casar més per compromís que per sentiment i ara que ja tenen una filla, la Núria projecta deixar-ho tot per anar-se’n amb en Paco a París, després d’una llarga relació des de l’adolescència.
Narrada pel Paco, la història manté una frescor i uns canvis d’escenari temporals que fa conservar el interès en les dues històries, la present amb la Núria i la passada amb la Montse.
Quan en Manuel surt de la presó, la Montse es fa càrrec d’ell amb la simpatia i solidaritat de la seva gent, però poc a poc la relació es va fent més íntima i és on comencen les recances socials i temors de la família Claramunt de que, finalment, la Montse acabi perdent la virginitat en mans d’un presidiari de baixa condició social i de que fruit d’aquella relació la Montse oblidi la seva condició i credo.
La Montse acaba fugint de casa per anar a viure amb en Manuel a una degradada pensió del barri de la Ribera desencadenant tot un seguit d’esdeveniments que faran aflorar els veritables valors de la burgesia.
Aquesta novel·la és una altra mostra de la burgesia catalana de postguerra i de la lluita de classes on el que veritablement importa són les postures i no els fets i els sentiments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada