L’autor, André Gorz escriu una carta a la seva dona malalta on li expressa els seus sentiments i el seu gran amor. “Te escribo para comprender lo que he vivido, lo que hemos vivido juntos”.
A la carta parla d’aquell món comú que van crear i que els hi havia estat negat des de ben joves, quan la família d’ella, benestant, no veia clar que s’unís a un jove humil jueu. Però ella, ja de ben petita s’havia mostrat com una jove rebel i entusiasta, una noia avançada al seu temps que se’n va anar de casa per fer d’actriu. Ell vivia amb dificultat, fent petits treballs i sobrevivint.
Primer Lausana, després Paris, buscant el seu lloc, amb lluita però sempre junts “sólo tendremos lo que logremos hacer”. A Paris veuen la llum. Comencen a treballar, ell amb l’ajut d’ella i comencen a contruir el seu món, primer en un petit, vell i modest apartament sempre ple d’amics. Després una pis més gran però allunyat de la seva gent, la gent del poble, la gent obrera. Ell abocat a la feina, a l’escriptura, i ella al seu costat, aguantant i tolerant els seus silencis i la seva solitud animant-lo a continuar.
Ell escriu un llibre, “El Traidor”, però sent vergonya del que diu d’ella al llibre, on la menysprea i se sent culpable. Amb el llibre arriben més feines i millor remunerades, arriben els viatges i la il•lusió per construir una llar, lluny de la ciutat, on viure com ells volen. Una casa a mida substituïda per una altra.
A ella li arriba la malaltia però lluiten com sempre ho han fet, lluiten junts en el seu món, un món de solidaritat, un món que és el seu per a una vida plena d’amor.
I tal com han viscut, continuaran vivint, junts l’un amb l’altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada