El temps que voldria. (llibre)

Un home a punt de la crisi dels quaranta no pot oblidar la dona que l’ha abandonat. La recorda i prova de recuperar-la, ha de recuperar-la perquè sense ella la vida no te sentit. Però mentre estava amb ella, no era del tot real el que sentia per ella.
Un home que no sap estimar i que ha estat estimat sense que ell ho apreciés, sense que ell se n’adonés perquè, precisament, ell no sap que és estimar.
Durant el relat és fàcil, molt fàcil, sentir-se identificat amb els sentiments del protagonista que va repassant la seva vida des de la infantesa en una família humil, carregada de deutes que regenta un bar que l’únic que fa és generar problemes. Als catorze anys deixa els estudis i comença a treballar al bar amb el pare.
Paral·lelament ens explica el seu dia a dia, un dia a dia centrat a recuperar a la dona amb la que ha conviscut durant dos anys. Però ella es casa, es casa abans de poc més d’un mes i només pensa en recuperar-la.
La novel·la és intimista i explica amb gran facilitat uns sentiments que poden semblar contradictoris però que no ho són, explica una vida feta per un mateix i una lluita per fugir d’una vida no desitjada. La lluita per a arribar, sense estudis, a ser un prestigiós publicista. La lluita d’una família humil que ho dona tot pel seu fill, que es carrega de deutes i viu al límit de la pobresa, però una família noble que paga el que deu i s’entrega fidelment a la seva causa. La lluita d’una dona que no veu correspost el seu amor ni els seus desitjos o necessitats. I entremig l’amistat, que mai falla i un amor recuperat, l’amor de pare i un altre amor que sempre serà.
Una novel·la sorprenent i que desperta uns sentiments difícils d’oblidar, una novel·la per recomanar i per fer-la córrer però amb prudència, doncs pot acabar desvetllant molts dels sentiments que alguns portem amagats.