1Q84. (llibre)

L’Aomame és monitora en un gimnàs i eliminadora de maltractadors. En Tengo és professor de matemàtiques i escriptor frustrat.
Arran la descoberta d’un llibre inèdit, Crisàlide d’Aire, obra de la Fukaeri, una adolescent de disset anys, es concatenen tota una sèrie d’esdeveniments que portarà a un món paral·lel, 1Q84, als protagonistes d’aquest llibre.
L’editor Komatsu encarrega al seu home de confiança, en Tengo, la lectura d’un llibre per a un concurs literari per a autors novells. En Tengo queda fascinat per una obra, Crisàlide d’Aire, però aquesta manca de qualitat i estructura.
En Komatsu proposa en Tengo refer l’obra amb el consentiment de la Fukaeri. L’obra refeta es presenta a un altre concurs, surt guanyadora i resulta tot un èxit de vendes i crítiques. En Tengo coneix la Fukaeri i el seu entorn, el mestre Ebisuno i la seva filla Azami, amiga íntima de la Fukaeri.
L’Aoname rep l’encàrrec d’eliminar un home que maltracta la dona. Mentre es dirigeix al lloc del crim en taxi, la Sinfonietta de Janarek que sona a la ràdio del cotxe la trasllada a una altra època. Un embús a l’autopista i les presses per arribar a l’hotel fan que baixi del taxi i surti de l’autopista per unes estranyes escales. No sap com ni perquè però tot ha canviat, aquell món de 1984 no és el mateix i ella el bateja com 1Q84.
Mentre, en Tengo es familiaritza amb la Fukaeri i anem coneixent mica a mica la vida tant de l’un com de l’altre. La Fukaeri va fullir de petita de casa els pares, una casa dins una comuna molt ben estructurada i que funciona com a comunitat religiosa després d’uns inicis com a grup polític revolucionari. La Comunitat amaga molts secrets i misteris.
La Aoname continua la seva vida i coneix la Ayumi, una policia liberal que surt a les nits en busca de sexe i emocions, com ella, mentre continua la seva vida com a monitora en un gimnàs i de la mestressa, una dona adinerada que protegeix a dones maltractades i que te en l’Aoname més que a una preparadora física, una confident, una amiga. La vida de l’Aoname se’ns mostra des de la seva infantesa com a filla d’efervescents membres dels Testimonis de Jehovà, i com, amb deu anys, va conèixer a la única persona que ha estimat i estimarà, en Tengo, company seu d’escola.
Poc a poc es van incorporant nous protagonistes, com la Tsubasa, que també fuig de la comunitat religiosa després de ser violentament violada i ser refugiada a casa la Mestressa. Això porta a la Mestressa a encarregar a l’Aoname la mort del cap de la comunitat religiosa, el Líder.
La Mestressa i l’Aoname preparen el moment i l’escenari del crim del Líder mentre la Fukaeri passa una temporada amagada i apartada del món pel professor Ebisuno, fins que torna a casa d’en Tengo i li parla de la “gent petita”.
Els esdeveniments s’acceleren i el llibre pren un ritme vertiginós que ens aboca a un final inesperat però molt propi del món d’en Murakami, un final no desvetllable però anguniós on apareix el pare d’en Tengo, la gent petita i les crisàlides d’aire i, sobretot, les dues llunes, claus del relat.
La lectura d’aquest llibre porta a unes sensacions indescriptibles, a unes emocions que pocs autors poden despertar. El millor llibre llegit en molt de temps malgrat la traducció, una traducció pobre i amb alguns errors de “bulto” com situar la segona guerra mundial entre el 1914 i el 1919, i una traducció on, al meu parer, l’excessiu ús del terme “tanmateix”, fa aparèixer aquest com, sens dubte, una part de la fantasmal “gent petita”.