Últimas tardes con Teresa. (llibre)

Un nou recorregut per la Barcelona de la postguerra, la Barcelona de la dècada dels 50. Aquesta vegada el tema recorrent és, com no podia ser d’una altra manera, l’amor i la lluita de classes emmarcada aquesta vegada en uns moments d’agitació universitària i uns incipients brots de llibertat i un cert alliberament sexual.
D’una banda el protagonista que es diu Manolo, encara que al barri el coneixen com el Pijoaparte, un jove emigrant que viu amb el seu germà i la família d’aquest i que es dedica a robar motos perquè el seu germà les desballesti al taller i després vendre-les al Cardenal, una espècie de cappo vingut a menys del barri del Carmel. La seva aspiració és deixar el barri i, mitjançant un “braguetazo”, passar a formar part de la burgesia catalana i viure com un senyor. Mentrestant, va alternant relacions més sexuals que afectives a tort i a dret i passa el temps al bar Delícias jugant a cartes.
D’altra banda trobem la Teresa, una noia pija, universitària i comunista per rebel·lia més que per convicció. Passada l’adolescència i arribada a la majoria d’edat la seva màxima aspiració es perdre la virginitat.
La tercera part de la trama i clau per a enllaçar-la, la Maruja, noia que treballa per a la família de la Teresa des de petita i que manté una relació de sincera amistat amb la Teresa.
El Manolo s’enreda amb la Maruja i poc a poc sorgeix l’amor. Un trist accident posa en contacte el Manolo amb la Teresa a l’habitació de l’hospital on ingressen la Maruja i poc a poc neix entre ells alguna cosa més que l’amistat. Per a ella és una espècie d’aventura, de descobrir l’altra cara de la societat, una societat mísera i que viu per sobreviure mentre conserva uns aires de fingida llibertat exercint de neo comunista a la universitat. En aquest punt, la Teresa recorda tota aquesta generació d’ecosocialistes que, des de la part alta de Barcelona manegen la ciutat tot parlant de progressisme i d’igualtat mentre l’assistenta els prepara l’esmorzar. Pel Manolo, és una oportunitat de conèixer l’altra Barcelona, l’altra societat plena d’engany i falsedat però que ell anhela, per a ell és l’oportunitat de sortir del barri, de deixar la misèria i optar a ser un senyor.
La novel·la és plena d’acollidores excursions, de corredisses i petites intrigues, de recerca i de descobriments, de somnis i de bruscos despertars. El final és una petita metàfora de la pròpia època. La burgesia continua el seu camí, assoleix els seus objectius i se n’en fot dels pobres. La classe obrera paga pels pecats dels poderosos i continua sumida en la recerca de la felicitat.
Ha estat entranyable recordar els carrers del Carmel i alguns llocs com el Parc Güell o els restaurants Tibet (amb els seus cargols) o el bar Delicias amb els seus entrepans de pernil i les seves patates braves.
És difícil no quedar enganxat a l’obra de Marsé i els seus personatges, com és difícil no reconèixer en els seus escrits situacions que, per llunyanes, semblen tant properes.