La cena. (llibre)

És la violència una malaltia?, és hereditària?. És la violència part de la condició humana?. Aquest llibre planteja molts interrogants i fa pensar.
Durant la lectura es plantegen situacions límit que el que fan és posar en la disjuntiva del jo no ho faria. Però, realment no ho faríem?. Hi ha un punt de morbositat en la violència. Una frase del llibre ho diu tot: a tots ens agrada veure com les teulades de les cases són arrencades de soca-rel i surten volant per l’aire; aquest és l’efecte calmant dels documentals sobre tornados, huracans i tsunamis.
Després de llegir el llibre, és difícil de deduir si els protagonistes són racistes, si són feixistes, si són intolerants i malalts o si són, senzillament, una família que lluita per mantenir-se unida per sobre de la societat, les lleis, les tradicions.
Al final, tot queda reduït a una frase que, possiblement, dóna moltes pistes sobre l’objectiu del llibre: des de certa alçada, un només veu la presència de la gent i no la gent pròpiament dita.