No t’enamoris

Més d’una vegada i més de dues li havia demanat que no s’enamorés d’ella i que mai li digués que l’estimava. I a força de dir-li, ell va fer cas i es va esforçar per no enamorar-se d’ella i per no estimar-la.
No va ser fàcil. Si què és cert que quan ella li va dir per primer cop ell s’estava enamorant, enamorant o, potser no sigui la paraula, s’estava acostumant a la seva companyia i començava a notar que el seu cor bategava de manera especial quan era al seu costat. Li va costar fer que el seu cor recuperés el seu ritme habitual. Fins que ho va aconseguir.
No estimar-la també va ser difícil. No sabia si l’estimava o senzillament l’apreciava i es preocupava per ella, per tot el que li passava i per tot el que sentia. Li agradava veure-la feliç i notar un somriure al seu rostre. Potser això no sigui estimar. La va deixar d’estimar. Ara només l’apreciava i la volia feliç al seu costat.
Els dies passaven i es seguien veient. Sobretot no t’enamoris ni mai em diguis que m’estimes. No es va enamorar ni mai la va estimar, és el que ella volia, com també volia la seva amistat, però ell no entenia l’amistat sense amor. Ell s’estimava a tots els seus amics i si a ella no la podia estimar ella no podia ser la seva amiga.
Però ella ho entenia d’una altra manera. Ell no lligava amistat i amor.
Ell mai no li va demanar res. Ell no podia dir-li ni demanar-li res als seus sentiments. Si hagués pogut li hagués demanat, de ben segur, que s’enamorés d’ell i que l’estimés. Però sobretot li hagués demanat de ser amics. Primer amics, després amants.
I el cas és que sense demanar-li ella es va enamorar d’ell i va començar a estimar-lo, estimar-lo de veritat. Com s’estima a un amic, com s’estima a un amant. Però ell ja havia tancat el seu cor. L’havia tancat perquè va aprendre a fer-la feliç i va aprendre a no enamorar-se i a no estimar-la.
I així estan, i així estaran. Per sempre amics, mai res més. Mai s’enamoraran ni mai s’estimaran. Només seran amics.Però potser el que ells no saben que entre l’amistat i l’amor només hi ha un petó. I potser quan menys s’ho esperin es faran aquest petó i la màgia de l’amor veurà la llum dels seus cors.