La meva estrella

Una gota d’aigua ha caigut sobre el meu pit. Una gota d’aigua caiguda del cel. Però miro el cel i no hi ha núvols, només estrelles. I de totes les estrelles una destaca per sobre de totes. És la meva estrella. La més maca. La més lluent.
La meva estrella plora. Perquè plores estrella?. La meva estrella sempre està allà. No se com es diu, però si que se que és la més maca.
Una vegada va tenir nom de mar, una altra el seu nom portava la felicitat. La meva estrella ha tingut molts noms i ara el seu nom te nom d’art. L’art de viure, l’art de riure i l’art d’encisar. La meva estrella te nom d’art, l’art d’estimar i de ser estimat.
Vaig descobrir la meva estrella fa molts anys. Una nit fosca i freda d’hivern vaig sortir al ras per mirar el cel i allà estava ella. Entre moltes altres estrelles. Totes més lluminoses, totes més brillants. Però cap de tant maca com ella. Des d’aquell dia vaig saber que ella era la meva estrella. El meu destí i el meu camí. Des d’aquell dia vaig saber que acabaríem junts.
I ara la meva estrella plora. La meva estrella ha deixat caure sobre el meu pit una llàgrima de la seva pena. La seva pena que és la meva pena. És la nostra pena. La meva estrella que porta nom d’art, l’art de viure i l’art de riure, però no l’art de la pena, perquè la pena no és un art. I la seva llàgrima, la llàgrima de la meva estrella ha vingut ha dir-me que la busqui, que l’esperi i que torni a estar amb ella per superar la pena. La meva estrella vol deixar de plorar, vol deixar de sentir pena per tornar a brillar i per tornar a riure.
I ara més que mai he d’estar per la meva estrella. Ara se com es diu i ara se que el seu nom és el nom de l’art de viure, ara se que si la meva estrella deixa de lluir al cel cap sentit te tota la resta.Una gota d’aigua ha caigut sobre el meu pit. Una gota d’aigua caiguda del cel. És una llàgrima de la meva estrella.