Finançament

El meu país és un país sense estat. És un país que si fos un estat seria un estat ric, però ara per ara no és ric perquè l’estat que està per sobre seu se li queda els diners i limita el seu creixement perquè te por.
I com que l’estat gran te por ha posat a governar el meu país sense estat a un dels seus perquè faci la seva feina des de dins i tenir-ho tot lligat i ben lligat.
I ara que ha arribat l’hora de repartir diners com diuen alguns, resulta que el meu país es queda com sempre per sota del que genera encara que el que governa i el seu equip diguin que mai no hem tingut tants diners i que mai hem estat tant bé com ara i que a partir d’ara tot serà fantàstic i meravellós i que faran carreteres, i escoles, i hospitals i que des de l’estat gran ens estimaran i respectaran com mai ningú no ho ha fet.
El meu país és un país sense estat i difícilment mai el tindrà perquè hi ha gent que no vol que en tinguem d’estat i que són els que governen el meu país i els qui el governaran. També hi ha gent que no governa que no vol que el meu país no tingui estat, i són de respectar perquè també són molts.
El meu país és un país curiós on l’estat gran s’ha establert en una petita porció de territori on viuen aquells que pensen que mai el meu país serà un estat. Perquè?, no ho sé, però aquesta petita porció de territori viu totalment al marge i d’esquenes al que pensa la resta del meu país. Però ells, en la seva petita porció de territori són més i quan s’ha de votar van a votar per continuar impedint que el meu país sigui un estat.
No es pot dir res, és el lloc de la democràcia i si la majoria vol un país sense estat a mi ja m’està bé, perquè tampoc viuré més amb un estat ni seré més feliç, però amb o sense estat la sensació de engany i la sensació de que em prenen per babau amb uns acords de finançament que continuen empobrint el meu país i que limiten la seva autogestió per manca de recursos.
Tinc la sensació que em prenen per babau quan em diuen els que han vingut a tenir-ho tot lligat i ben lligat que mai hem tingut unes millors condicions econòmiques i que mai hem estat en millor posició per créixer. Tinc la sensació que em prenen per babau quan omplo el dipòsit de benzina i pago un impost extra que els de l’estat gran no paguen o quan pago el rebut de l’aigua amb impostos extra que els de l’estat gran tampoc paguen. La mateixa sensació que tinc quan pago peatges.El meu país és un país sense estat i tinc la sensació que em prenen per babau quan passejo pel carrer i un polític dels que estan aquí per tenir-ho tot lligat i ben lligat m’explica que l’acord de finançament és el millor que li ha passat a aquest país en la seva història. Li podia preguntar moltes coses a aquell polític, però me’l miro i giro cap continuant el meu passeig. No paga la pena parlar amb algú que no sap de que parla. Ell o jo no sabem de que parlem.