Una il·lusió

Arribava el capvespre i com cada capvespre pujàvem al petit pujolet de casa, una casa petita envoltada per una banda d’extensos camps de cultiu i de l’altre d’un agradable i fresc bosc de ribera amb els seus plàtans, els seus àlbers i els seus verns. A l’esquerra un hort que cultivàvem i cuidàvem com el que era, com la font d’aliments frescos, naturals i depuratius. A la dreta, una petita granja on criàvem unes poques gallines, uns conills i unes ovelles que ens atorgaven carn i llet.
Des d’aquell pujolet divisàvem una gran extensió de terreny, paisatges en mosaic, paisatges de blavor celestial i de colors canviants a mida que els dies passaven. I com cada capvespre pujàvem a veure la posta del sol, ens agafàvem de la ma i en silenci gaudíem d’aquell espectacle sense igual. Esperàvem que el sol s’amagués mentre els nostres cossos s’ajuntaven cada vegada més fins acabar en una càlida i sincera abraçada.
La foscor anunciava una altra nit. Tornàvem a casa per sopar. Un sopar fet amb els productes del nostre hort i la nostra granja, un sopar per parlar i escoltar música suau, música relaxada. I després de sopar, mentre tu seies al sofà a llegir un capitol del teu llibre preferit, jo desparava taula i rentava el plats. Sempre m’ha agradat desparar taula i rentar els plats, sempre m’ha relaxat i tu mai t’has volgut ficar a la cuina, mai t’ha agradat. Abans de tornar al teu costat, abans de seure al sofà, preparo els plats per l’esmorzar de demà, preparo les taronges i les llimones per fer-nos un suc que ens ajudi a tirar endavant un nou dia.
Encara no se com ho fem, però quan torno al teu costat al sofà tu ja has acabat de llegir el capítol del llibre, seiem junts i parlem de coses, coses intranscendents però coses interessants. Tu m’expliques les teves coses i jo les meves, ens mirem, ens abracem i ens fem un petó. Vaig a dutxar-me mentre tu prepares el llit, i després et dutxes tu. Algun dia ens dutxem junts i juguem com criatures mentre la tèbia aigua recorre els nostres cossos despullats. I mentre tu et dutxes, ara soc jo qui llegeix esperant-te al llit, el nostre llit. I quan apareixes a l’habitació apaguem el llum i et fiques al llit, al meu costat. Ens abracem i fem l’amor pausadament i tendrament sense deixar d’abraçar-nos. Fins que la son ens abraça a nosaltres i entrem dins els nostres somnis.
El dia és a punt de començar i ens llevem per tornar a pujar el pujolet però ara per veure sortir el sol. Ens abracem perquè encara fa fred i perquè ens agrada estar un al costat de l’altre mentre el sol puja per entre les muntanyes il·luminant els boscos i els camps de llampants i brillants colors, uns colors que cada dia són diferents, unes ombres que cada dia són distintes. El sol ja ha sortit. Ens fem un petó i tornem a casa. Si fa bo esmorzem al porxo, sinó dins de casa a la cuina, que dona a l’hort que omple d’aromes diversos la casa. Els gossos ens saluden amb la seva cua juganera i els gats corren contents per entre les nostres cames. I mentre rento els plats de l’esmorzar tu vas a la granja a collir els quatre ous de les gallines. Jo vaig a l’hort i collo les quatre verdures que la natura ens atorga avui.
Preparem el cistell, ens vestim elegantment i baixem al poble a fer la passejada de cada matí, a saludar els nostres llunyans veïns i a vendre els quatre productes que em collit a casa. Comprem quatre coses i tornem a casa, i si és dimecres o és divendres comprem peix, perquè el peix ens agrada fresc. A tu t’agrada cosir i t’agrada llegir, és el que fas els matins. Jo m’estic a l’hort i al jardí i tu surts amb les ovelles a fer un volt fins la riera. Després les munyiràs i prepararem els formatges que tant i tant ens agraden a nosaltres i als nostres amics. De vegades penso que només ens venen a veure pel formatge...
Ja arriba l’hora de dinar. Tu prepares l’amanida, una amanida amb verdura fresca i amb flors de colors que alegren el plat. Jo preparo la resta, si és hivern fem un brou ben calentet, sinó, anem directament al tall. Avui pollastre, o conill o peix, peix si és dimecres o és divendres, perquè el peix ens agrada fresc. Però la carn que mengem no és de la nostra granja, ens fa molta pena i el que fem és portar els animalets al poble. Allà els sacrifiquen i els carnisser ens la canvia per una altra carn, mai la de la nostra granja, és el pacte. Si, ja se que sembla una bestiesa, però nosaltres som així.
Dinem a fora el pati sota l’ombra dels àlbers. Quan ja acabem t’agrada aixecar-te i collir la fruita directament de l’arbre, les cireres, els préssecs i les pomes. Jo collo quatre herbetes per fer-nos una infusió, i mentre l’aigua bull rento els plats i els trastos de la cuina. Prenem la infusió i estem una estona enraonant, fins que a tu t’agafa la son i fas la migdiada. Jo entro a casa i començo a escriure. Al teu costat escriure és fàcil, perquè estar al teu costat és estar al costat de la meva font d’inspiració, la meva font de vida.
I quan et despertes, fresca com una rosa, em vens a buscar al despatx i em fas un petó ben fort, ens abracem i sortim a passejar pels camps, pels boscos i per la riera. I amb nosaltres venen els gossos i de vegades també venen els gats més atents als ocells que a nosaltres. Per molt que passegem per aquests camps, boscos i riera mai ens cansem, perquè encara que sempre són els mateixos camps, boscos i riera, mai són iguals, i nosaltres em aprés a entendre i a veure aquests canvis, per això cada tarda vivim una nova experiència, una nova sensació.
Tornem cap a casa. La tarda es va acabant i he de preparar el sopar mentre tu pares taula. El sopar ja és fet, la taula ja és parada.
Pugem al pujolet com cada capvespre pugem a veure la posta del sol, ens agafem de la ma i en silenci gaudim d’aquell espectacle sense igual. Esperem que el sol s’amagui mentre els nostres cossos s’ajunten cada vegada més fins acabar en una càlida i sincera abraçada.Entrem a casa, sopem, llegim i xerrem una estona. I després de dutxar-nos, ens trobem al llit on fem l’amor de manera apassionada mentre no ens deixem d’abraçar. I així, abraçats, ens dormim abraçats per un somni que sempre és el mateix. Somiem que la nostra il·lusió es fa realitat, i mentre no es fa realitat lluitem el dia a dia fins que el dia en que pugem pujar al nostre pujolet es faci realitat.