Un bon dia

I bé, l’altre equip de la ciutat també a guanyat la Champions..., així que se’ls haurà de felicitar, Felicitats!.
Ahir va ser un bon dia per vosaltres, els de l’altre equip de la ciutat, però també per a mi. Va començar com tots, matinant i cap a la feina, però ahir va ser un bon dia de feina, feina al carrer trepitjant zones verdes i compartint feina amb gent de verd, amb jardiners. Feina de comprovar regs, de posar pluviòmetres i calcular cobertures. Un dia fent de tutor amb un adolescent més preocupat per les noies que per la feina (com jo que ja no sóc un adolescent) i ensenyant-li a fer coses que a l’escola tothom li ensenya però ningú li explica.
Va ser un dia d’esmorzar amb jardiners, amb gent de verd que cada dia en té més confiança d’aquell tiu d’oficines que ara fa de delegat. Gent que t’accepta i que comparteix amb tu les seves preocupacions i que t’explica coses que potser un temps abans no t’explicaven perquè no es fiaven.
I el dia ha continuat amb més regs, més cobertures i més sabates mullades. I la tarda va arribar i aquella tarda que havia de ser de reunions i de presentacions es va convertir en una tarda de passeig naturista amb una dona que de petita feia collarets i menjava floretes blaves i a qui ningú li importa com es diu. Un passeig agradable envoltat de pins, de rius recuperats i de basses artificials on nidifiquen els ocells. Una tarda de records d’infantesa tan compartits com separats en la distància, de records de músiques i d’experiències, una tarda d’il·lusions i de ganes de viure, viure el present i viure el futur.
Una tarda de taula compartida envoltats de natura i de bona música, música clàssica, música vienesa, com el nom del restaurant. Una tarda de parlar de tot i de res. En definitiva, una bona tarda, una molt bona estona que semblava que el temps no passava però hi tant què passava!, i es va fer tard i va tornar cadascun a casa seva.I ja a casa, el que m’hauria d’haver emprenyat que era la victòria de l’altre equip de la ciutat, emprenyar pels coets i per les botzines que no em deixen dormir, es va convertir en un moment d’alegria i en un moment d’enviar missatges de felicitació als amics que sabia es sentia feliços per la victòria de l’altre equip de la ciutat. Perquè per a mi també va ser un bon dia, un bon dia d’estar amb la gent de verd, d’estar amb els jardiners i ensenyar a l’estudiant que vol aprendre mentre pensa en les noietes, un bon dia d’alegries dels amics i sobretot, sobretot, un bon dia passat en companyia de la dona que de petita feia collarets i menjava floretes blaves.