La blava flor

Flors blaves que acoloreixen els camps, flors blaves que li recordaven a una dona, una dona que va conèixer no feia gaire i per la que des d’aquell dia sentia una gran admiració, una gran admiració per la seva lluita, per la forma de veure el món i pel seu amor a la natura.
I quan passejava pel camp i veia aquelles flors blaves pensava en ella, perquè una vegada mentre feien una excursió en grup amb aquella dona va sentir com ella explicava quant li agradaven aquelles flors, aquelles flors blaves amb les que de petita feia collarets i flors blaves que després es menjava. Perquè aquelles flors blaves a part d’acolorir els camps també servien per fer collarets i per menjar-les, menjar-les o degustar-les, deixar que subtilment deixessin anar per la boca aquella suavitat i aquella dolçor que només deixen anar les flors i les dones que acoloreixen els camps.
I mentre explicava aquella bella història algú li va preguntar que com es deia la flor i com es deia la dona, però, realment importa el nom de les coses, importa de quina família són, de quina espècie o de quina raça són?, importa el seu sexe, el seu color o el seu nom?, no, per a ell tot això no importa gens, per a ell una flor és una flor i una dona és una dona, per a ell aquella flor blava que acoloreix el camp i que serveix per fer collarets i per endolcir la boca no és més que això, que una flor. Per a ell aquella dona que acoloreix el camp i que fa collarets amb les flors no és més que això, que una dona, una dona, una persona, un humà, és algú com ell, amb el seu cor i el seu cap, amb les seves il·lusions i les seves tristors, les seves alegries i els seus problemes, com ell.
I ell que tenia gos i tenia gat quan algú li preguntava la raça es quedava parat, raça?, és que importa a algú la raça del seu gos o del seu gas?, és que importa que sigui un perdiguer o un setter, importa que sigui un mesclat o un pura sang?, és que el seu gat serà menys gat per ser o no ser persa?, a ell tot això de les races li molesta molt, li molesta catalogar els gossos i els gats, catalogar les flors i les dones. A ell tant li és que qui passi pel pas de vianants sigui blanc o negre, sigui home o dona o sigui un nen, si el veu es pararà. A ell tant li és que qui vingui pel pas de vianants sigui un fabulós cotxe italià vermell o sigui un desgavellat cotxe txec, a ell el que li importa és que quan passi aquell cotxe pari.Perquè el que realment importa és la flor, és la dona, el gos i gat siguin com siguin i vinguin d’on vinguin, perquè mentre camina pel camp contemplant la blavor d’aquella modesta flor blava res en el món li importa més que pensar en aquella dona que feia collarets i menjava flors blaves, malgrat que rera seu passi un tractor segant les blaves flors que esgoten els recursos del seu cultiu, perquè algú va dir un dia que aquella planta de blaves flors era una mala herba...