Aquests tampoc surten al carrer

Diuen que a banda de la classe política també tenim al mon laboral la classe sindical, i com la classe política, aquests tampoc són conscients del que passa al carrer perquè no els hi agrada sortir del despatx.
Són sindicalistes que es dediquen a la política perquè són tant curts de gambals que ni tant sols serveixen per ser polítics, encara que el que si saben és com entabanar la gent amb discursos populistes i mancats de contingut i de dimensió real del que passa al seu voltant.
Però el que si que són son venedors d’idees i el que si que són son corruptes i maldestres amb la resta de sindicats. Perquè quan parlem d’un comitè d’empresa parlem d’un parlament d’un país, parlem d’un equip triat pels treballadors per defensar els seus interessos, però a l’igual que al parlament no tots són conscients que estan allà per defensar interessos comuns i no interessos particulars. Perquè a l’igual que al parlament uns guanyen i altres perden però sigui com sigui el beneficiari ha de ser el els a triat, i al igual que al parlament pots governar en unitat i consens o deixar que l’opció majoritària tiri endavant tota sola. Però el que realment és neci és fer veure que estàs per la unitat mentre vas per lliure.
Però tot això tampoc bé al cas, el cas és que no tots són conscients del que passa al carrer, alguns no saben o no volen veure que al carrer hi ha gent que no pot comprar-se un cotxe ni connectar a internet el portàtil del seu fill perquè no tenen diners i no tenen feina, alguns fins i tot no tenen on dormir ni on menjar i s’estan al carrer però s’estan al carrer no per manifestar-se i per protestar, s’estan al carrer perquè no tenen on dormir ni on menjar.
Altres estan al carrer i es manifesten tallant el trànsit i cridant consignes perquè no tenen cap més esperança de mantenir el seu lloc de treball que sortir al carrer i cridar l’atenció dels ciutadans. També és cert que cada cop són menys, però no perquè s’estiguin solucionant el problemes, cada cop són menys perquè cada cop són menys els treballadors que tenen una feina que defensar.
I amb tot això, alguns d’aquells polítics frustats per no poder ser polítics, decideixen que s’ha de sortir al carrer i cridar i tallar el transit per demanar el que l’oposició parlamentaria hagués equiparat a un portàtil amb teclat numèric, perquè ocupar el carrer és una cosa molt delicada i una cosa que s’ha de mesurar perquè el que està en lloc és molt, i no es tracta només d’atacar la patronal, no, quan surts al carrer has de ser conscient que destorbes els ciutadans i destorbes els conductors. Has de ser conscient que aquells destorbats han d’entendre la teva reivindicació i has de ser tolerants amb la teva protesta. Però quan qui es manifesta és un treballador amb feina estable, amb sou fix i amb privilegis socials, com li explicaràs a aquella família que no te on dormir ni te on menjar i com li explicaràs a aquell conductor que fa el repartiment que potser avui no cobrarà per no complir el seu recorregut perquè quatre arreplegats que demanen l’equivalent a un portàtil amb teclat numèric estan tallant el carrer?.
Però els promotors d’aquests actes no són conscients del que passa al carrer, perquè ells si que es podran canviar de cotxe i podran connectar a internet el portàtil del seu fill, fins i tot podran aturar dues hores perquè després posaran les hores aturades com hores sindicals i continuaran cobrant el mateix mentre els quatre seguidors i compradors d’il·lusions perdran una bona quantitat de diners amb la qual segurament aquell mes no podran pagar la connexió a internet del portàtil del seu fill, malgrat ells ho recuperaran el mes següent perquè toca paga extra. I mentre es manifesten li explicaran als pacients ciutadans i conductors que estan al carrer per demanar què?, perquè, què demanem?.Tinc la sort de ser representant dels meus companys i també tinc la sort de no ser sindicalista ni de ser polític frustrat (bé, una mica). També tinc la sort de sortir al carrer i conèixer gent que no te on dormir ni on menjar i conec gent que no pot canviar de cotxe ni connectar a internet el portàtil del seu fill, i també tinc la sort de poder triar quan sortir al carrer, perquè per mi el primer és tenir com pagar la factura elèctrica, i després ja parlarem de si vull o no tenir un portàtil.