Obro els ulls i tot és blau

Obro els ulls i tot és blau i tot és verd. No fa gaire tot era gris i tot era marró. Què ha canviat?, ha canviat que he pogut dormir bé, què he dormit sense mals de cap i sense preocupacions, he dormit plàcidament i en despertar-me he mirat el cel i tot era blau, i he mirat el meu voltant i tot era verd. Tot és blau i tot és verd.
He sortit de casa i els camps desborden verdor, natura, vida i colors, colors de mil i una flors que també s’han despertat amb el blau i el verd envoltant les seves vides. I miro el cel, el cel blau, blau intens, blau net i transparent, i allà, tímidament amagada la subtil blancor de la lluna remarca el seu perfil cada cop més tènue i cada cop més apagat per la lluminositat del blau del cel, blau del cel decorat amb la brillantor blanca de petits núvols que simulen florits cirerers.
Els ocells, els insectes i les papallones voletegen desordenadament aquí i allà, de flor en flor i d’arbre en arbre. Arbres que comencen a brotar amb tendres i poderoses tiges que s’obren pas buscant el blau del cel, obrint-se a la vida després de nits de mals de cap i preocupacions. Arbres que ben aviat donaran ombra a les herbes i arbustos que també comencen a brotar i a florir en un esclat de felicitat i de vida perquè el cel torna a ser blau.
I el cel des de dalt mira i admira la verdor dels camps i la verdor de les ciutats que igual que durant la nit emmarquen els seus carrers amb milers de làmpades, durant el dia queden emmarcades per la verdor dels tendres brots que comencen a pintar de verd els perfils regulars dels grisos carrers. Ben aviat les fulles dels arbres amagaran el gris de l’asfalt i el desordre dels cotxes que venen i van, i les ciutats semblaran recorregudes per verds rius que travessaran amunt i avall les seves teulades plenes de colors, dels colors de la roba dels veïns que aprofitant les hores d’insolació estendran les seves peces al sol.
Cel blau, blau cel que contempla bocabadat com els camps tornen a ser verds i com els boscos tornen a ser verds. Els camps disposats en mosaic que tracen bells quadres multicolors combinant tons i tons de verd de simpàtiques gramínies que ben aviat simularan ser mars i oceans ventant les seves espigues al capritxós son del vent. Camps de gramínies trencats pels intensos grocs d’altres cultius que donen al camp la vivor pròpia de l’arc de Sant Martí amb una innombrable varietat de colors, colors tots ells envoltats pel blau del cel.
I des de dalt el cel, el blau cel contempla el ventall de colors que li ofereix la verda terra, verda terra llaurada pel recuperat pas de rius i rieres que també han despertat de nits de mals de cap i preocupacions i que tornen a portar aigua, aigua blava des del cel, aigua neta des de terra, aigua que recorre els camps i els boscos, aigua que ara s’amaga entre els tendres brots dels arbres i entre les velles branques de les alzines, aigua que ara camina plàcidament i sinuosament entre els camps ordenats de blat i colza.El cel i la terra es miren i riuen felices perquè després de nits de mals de cap i preocupacions, avui s’han despertat i han vist recuperat el seu blau i el seu verd.