El virus de la moral

La jerarquia eclesial estava preocupada. Els estats es declaraven cada cop amb menys temor laics i la ciutadania deixava de banda vells rituals i costums sense sentit però que mantenien les tradicions pròpies d’èpoques passades. Calia reaccionar i tornar a posar la por al cos de tots aquells que havien perdut la fe, calia redreçar la situació i desterrar la immoralitat que apressava la societat.
No feia gaire ja va haver un intent per recuperar la moral, un intent que va funcionar però que semblava que, una vegada controlat per altres instàncies, sens dubte irreverents, havia portat a l’oblit als fidels i havia desencadenat un nou brot d’immoralitat. La gent ja no s’amagava per fer-se petons i l’homosexualitat s’estava convertint en una situació d’allò més normal. La gent s’havia oblidat del temor al síndrome d’immunodeficiència, s’havia acostumat a l’ús de preservatius i havia après a evitar els contagis.
L’alerta feia temps que havia sonat, però no semblava ser gaire preocupant, de fet la col·laboració dels estats i els seus governants ajudaven prou a mantenir l’ordre moral, però era evident que l’alta jerarquia perdia popularitat i que les pors del passat tornaven a quedar enrere.
Havia arribat el moment de reaccionar, i que millor manera que espantar la gent amb algun tipus de malaltia que controlés les actituds llibertàries. I on millor que en un país de gran tradició eclesiàstica, situat estratègicament i molt, molt proper a aquell altre gran estat que darrerament havia triat a un nou governant de clara tendència laica.
El lloc estava triat, ara calia deixar anar la bomba, una bomba d’allò més simple i senzilla, una bomba que viatjaria d’una banda a l’altra a bord d’un innocent virus de la grip, i per a fer-ho més convincent es relacionaria la malaltia amb algun tipus de bèstia ben apocalíptica i estesa, en aquest cas, un porc.
I és així com de la nit al dia i mitjançant una petita explotació porcina una estranya variant de la grip s’escamparia per aquell país i els estats i països veïns i d’allà a la resta del món en un virulent atac sense control. Però per a que l’atac tingués l’efecte que es volia, que no era un altre que recuperar la moral i les formes, s’havia de transmetre a l’opinió púbica que la seva transmissió no era ni mitjançant el contacte amb aquells animals, ni amb la ingesta de la seva carn, no, l’única manera de que aquella mortal malaltia es transmetés entre humans era per contacte, si, per contacte. Per a evitar el contagi la gent havia d’evitar fer-se petons i tocar-se, la gent s’havia de parlar a certa distància i sobretot cobrir la major part del seu cos amb robes.
Poca gent es va preguntar per aquella estranya forma de transmissió, la gent no va dubtar en deixar de fer-se petons i en evitar el contacte. La gent va començar a portar mascaretes i guants. Va allargar les mànigues de les seves camises i la llargada de les faldilles, a les platges van tornar els vestits llargs i ridículs i pels carrers les noies deixaven de lluir els seus melics i els seus tendres escots.
La bomba havia fet el seu efecte, la gent va tornar a les esglésies per pregar per la seva sanació, els estats que s’havien declarat laics van retornar als seus hàbits més tradicionals i les esglésies es van tornar a obrir. Les institucions religioses sanitàries tornaven a obrir i la tasca de les monges amb els pobres infectats es feia cada cop més imprescindible pels estats que tornaven a destinar part dels seus pressupostos al manteniment d’aquestes recuperades institucions.
Els carrers s’havien tornat hostils. La gent caminava a banda i banda coberts amb mascaretes i guants. Ja ningú no es parava per saludar els coneguts, la gent ja no es feia petons ni es donava la ma. Les policies locals vetllaven a les portes de les escoles perquè els pares no tinguessin cap contacte perniciós amb els seus fills, les parelles d’enamorats passejaven agafats de la ma però protegits per guants de làtex i les farmàcies eren plenes de nous preservatius que cobrien bona part del cos.
La jerarquia eclesial havia tornat a guanyar la batalla, o això es pensava abans que un grup d’insurrectes s’unís en comunicat, una nova comunitat aïllada que havia perdut la por als petons i a les abraçades, una nova comunicat laica que poc a poc va anar escampant-se demostrant a la resta de la societat que aquella malaltia ja havia estat superada i que no passava res per tornar a fer-se petons i per tornar a abraçar-se.Un nou intent per a recuperar aquella falsa moralitat pròpia de l’edat mitjana havia estat vençut, la maduresa de la societat i la valentia i rebeutat d’uns pocs havia tornat a derrotar a aquells inquisidors.