El mestre se’n va

Ara que el mestre se’n va hem de començar a viure sols, ja ens ho ha ensenyat tot i ja ho hem aprés tot, ara ja només ens queda tirar endavant i començar a viure d’acord amb el que ens has ensenyat.
I ara que te’n vas arriba la primavera, i la natura, la teva natura a la que tant t’has estimat i que tant t’ha estimat, ella, que sabia que marxaries et teia preparada aquesta sorpresa i va tornar a ser ella durant l’últim any, el teu últim any per mostrar-se esplèndida, com a tu t’agradava, i preparar un esclat de flors, un esclat de llum i colors transformant el paisatge, el teu paisatge en un mosaic enjardinat com els que tu buscaves i com els que tu ens explicaves. Els camps tornen a ser jardins i els jardins tornen a ser obres d’art, perquè com tu sempre dius la jardineria és un art i ara els teus alumnes mirarem de cuidar-los, mirarem de recuperar-los i mantenir-los perquè això és el que ens vas ensenyar, a estimar els jardins, a estimar la natura i a estimar-nos entre nosaltres.
Sí, perquè la teva vida ha estat una vida d’amor, amor a les dones, amor a les filles i amor als jardins. Perquè la teva vida ha estat una entrega a l’amor, entrega a les dones, entrega a les filles i entrega als jardins. Amor i entrega a les plantes i amor i entrega als jardins. I als gats, els teus gats. I als llibres, els teus llibres. Els teus llibres que recullen la teva saviesa, la teva saviesa que ens has transmès, llibres que ara es sentiran una mica més sols perquè ja no et tindran a tu, a les teves mans i als teus ulls que tant bé han sabut recollir d’ells coneixements que després ens has transmès. I els teus apunts, apunts infinits, apunts catalogats i ordenats esperant fer-se vius a través de la teva ploma i les teves paraules, que serà d’ells?, res faran, res, perquè si no fos per tu ells no haguessin estat res, haguessin passat de llarg, però tu els vas saber recollir i cuidar. Una mica com a nosaltres.
I ara que te’n vas voldríem dir-te fins aviat, però penso que trigarem a trobar-nos perquè tu ja has assolit el nirvana, el teu nirvana, ja has assolit la perfecció i ara ja hi seràs amunt de tot feliç per tot els que has aconseguit, feliç per tot el que ens has deixat a nosaltres, nosaltres als que encara ens queda tant per ser com tu, una persona plena d’amor i plena d’entrega, una persona integra i cabal. Voldria dir-te fins aviat i voldria que ens tornéssim a trobar en una altra vida, però la teva vida ja ha completat el cicle i ja a trobat la pau. Ara ens queda a nosaltres completar la nostra, i sense tu serà una mica més difícil perquè ens hem quedat sense referent, sense guia i sense mestre, perquè el mestre se’n va, el mestre s’ha anat.
Diuen que entre el blau cel d’aquest dia de primavera un petit núvol s’ha format a la gran ciutat. És un núvol carregat d’humitat, d’humitat de les petites llàgrimes que els que t’hem sabut estimar hem deixat anar. Diuen que aquest núvol ha deixat anar les seves petites però brillants i netes gotes d’aigua sobre el barri de Sants i el de Sant Andreu, que també ha passat per Sant Cugat i com no per Vilamarí i que durant el seu recorregut tal i com deixava caure les seves petites gotes anava recollint la humitat d’altres petites llàgrimes que per allà també queien. Diuen que el núvol ha seguit el seu recorregut i que també ha passat pels Monegros i el Cap de Gata, que també s’ha passat per França i com no per Alemanya. I diuen que aquell núvol ha acabat el seu recorregut passejant-se per la ciutat, per la teva ciutat, escampant llagrimetes arreu que hi hagués un bocinet enjardinat. I diuen que el núvol s’ha parat una estoneta a sobre Montjuïc, la gran petita muntanya per la que tant vas lluitar, la gran petita muntanya que havia estat un gran jardí, el teu gran jardí. I ara seran les petites però brillants i netes gotes d’aigua que aquell núvol han deixat anar les que amb el seu pur contingut lluitin per fer tornar l’esplendor a aquells jardins que ens vas ensenyar a estimar i dels que tant vam aprendre perquè amb tu mirar un jardí era mirar una obra d’art, perquè que és la jardineria sinó una forma art?.I ara que t’hem de dir adéu ens trobem una mica orfes de saviesa, una mica orfes de pau i una mica orfes d’amor, però almenys ens has deixat ensenyat a com ser savi, a com viure en pau i a com estimar. La resta és cosa nostra i només una cosa et puc dir des d’aquestes paraules d’acomiadament: esperem no decebre’t i esperem saber transmetre tot el que ens has ensenyat perquè quedi sempre viu el record del nostre mestre, el record d’un gran mestre i millor amic.