Quina enveja de país!

Diuen que hi ha un país on els partits polítics s’investiguen i s’espien entre sí mateixos i entre ells. Que si vas a caçar amb aquest, que si contractes a aquell. I mentrestant, aquell país s’enfonsa econòmicament per les poques ganes i les minses capacitats dels seus polítics que en comptes de trobar solucions busquen desprestigiar a l’opositor.
Diuen que en aquell país la premsa es dedica a investigar a partits polítics per desacreditar-los i que aquella premsa és independent, i veritablement és independent perquè independentment del que passi la raó sempre la te el mateix grup, què és el seu i la culpa sempre és del mateix, que és l’altre. Mentrestant la premsa oculta la veritable realitat d’aquell país que poc a poc s’empobreix i es radicalitza i passa gana.
Està molt bé aquesta lluita democràtica contra el frau i l’especulació, està molt bé que es destapin casos de flagrant infracció legal i un voldria que s’ampliessin les investigacions i els espionatges al seu país i que es descobreixin tots els casos d’evident infracció, d’especulació i de nomenaments a dit. Voldria que les requalificacions abusives s’acabessin i que tot fos transparent.
I un voldria que aquests polítics que investiguen i espien i que aquella premsa que es documenta i destapa casos de corrupció també passessin per la seva comarca, per la seva ciutat i per la seva empresa. Perquè en la seva comarca, en la seva ciutat i en la seva empresa també es produeixen casos de corrupció, casos de prevaricació i casos d’injustícia social que passen desapercebuts i que ningú investiga, perquè en la seva comarca, en la seva ciutat i en la seva empresa, i fins i tot en el seu país, els que manen i els que no manen són els mateixos, tots viuen en una espècie de gran família on hi ha espai per a tots, i quan un no te espai, no cal més que callar-lo o ocultar les seves paraules, perquè en el seu país, en la seva comarca, la seva ciutat i la seva empresa, quan algú descobreix que alguna cosa no va bé, que no rutlla, no te a qui recórrer ni te cap periodista que el pugui ajudar, encara que vulgui, perquè en el seu país, en la seva comarca, la seva ciutat i la seva empresa no hi ha prou llibertat com per dir el que es pensa i si algú ho fa, si algú diu el que pensa, és immediatament desacreditat i baixat a les cendres del infern de les que difícilment el deixaran sortir.
Diuen que en el seu país governen polítics d’entesa i que en el seu país els polítics opositors s’han desacreditat, alguns ells mateixos, i la premsa està callada per la pressió de les subvencions. En el seu país les comarques que no van votar els polítics d’entesa pateixen la indiferència, en la seva comarca els pobles que no són d’entesa s’han abandonat com s’han abandonat els barris de les ciutats que no són d’entesa i en la seva empresa, si no ets d’entesa, si no ets dels de debò no ets ningú.I un enyora i enveja a aquell país on els partits polítics s’investiguen i s’espien entre sí mateixos i entre ells malgrat desentendre’s de la crisi i enveja a aquell país on la premsa desvetlla especulacions i corrupcions encara que sigui per interès.