La memòria que falla

En aquella ciutat estan retirant un monument que en el seu moment es va aixecat en homenatge a un personatge fundador d’un grup feixista. En aquella ciutat que diuen vol esborrar tot allò que tingui a veure en una època passada hi han coses que no canvien, perquè aquella ciutat que ara retira aquella monument no fa pas gaire va obrir un gran litigi per tornar a la ciutat, o més ben dit, als governants d’aquella ciutat, un castell militar on en èpoques passades es van retenir, maltractar i executar grans líders polítics i culturals del país on és aquella ciutat. Potser la memòria històrica d’aquells governants s’esborra quan parlem de propietats immobiliàries, perquè aquests mateixos governants d’aquella ciutat, es van deixar prendre un altre edifici emblemàtic de l’època passada, un edifici que servia de residència en les visites oficials d’aquell dictador, per cedir-lo al govern del seu país perquè en ell es celebressin festes privades i institucionals, més privades que institucionals, tot s’ha de dir, i que aquell espai fins llavors obert a la ciutat es convertís en un espai limitat en l’horari al capritx d’aquells governants nacionals amics dels governants municipals, i de les seves festes i celebracions, fastos que es deia abans.
En aquella ciutat hi han altres símbols que també ofenen a una part important dels ciutadans, en aquella ciutat que es diu laica es mantenen símbols religiosos que segurament a més d’un ofèn i que no per això s’han d’esborrar.
Aquell monument que ara estan retirant i que simbolitza el que simbolitza, de fa anys ha perdut el simbolisme, com l’ha perdut el castell i l’ha perdut el palau, el que realment cal fer per mantenir la memòria es recordar-la, i recordar a la joventut i als nouvinguts que van significar aquells monuments i aquells edificis, el que hauria de fer aquella ciutat és dignificar l’avinguda on està el monument que ara s’està retirant, dignificar-la d’acord amb el que es mereix el personatge que dóna nom a aquella avinguda, com hauria de dignificar les places, carrers, avingudes i passejos que prenen el nom de grans personalitats i grans dates de la història d’aquella ciutat i d’aquell país, perquè el que millor que es pot fer per la memòria històrica és recordar-la, i no oblidar-la i menysprear-la. I si realment s’han d’esborrar aquells aspectes de la història, caldria canviar el nom dels hotels que donen rebuda als accessos de la ciutat, aquells majestuosos hotels que porten el nom del successor del dictador i el de la seva parella, que encara manté el nom que rebia aquella senyora mentre vivia el dictador, senyora que llavors era princesa i que en aquella ciutat encara ho és. I és que la memòria és fràgil i molts joves i nouvinguts potser no saben que aquells que donen nom als hotels no són més que els continuadors d’un règim polític que es va deixar lligat, i ben lligat.I mentrestant, aquella ciutat que vol esborrar monuments d’anteriors èpoques, cada vegada s’assembla més a la ciutat que era en aquelles èpoques obscures i cada vegada són més i més els establiments retolats en la llengua d’aquella època sense que els governants vetlladors d’esborrar els símbols d’aquells temps destinin una part del cost de retirar els monuments a, per exemple, subvencionar rètols en la llengua del país.