Un afamat somni

Portava un any escrivint petites reflexions pels amics quan va rebre una trucada. A l’altra banda del telèfon la veu d’un editor que estava interessat en publicar els seus escrits que havien arribat fins a ell mitjançant un d’aquells amics que acostumaven a llegir les seves reflexions. Volia parlar amb ell i semblava interessat en els seus escrits.
Es va reunir amb l’editor i aquest li va proposar de fer un llibre amb el recull dels seus escrits i així copsar l’opinió dels crítics i de la opinió pública. No li va semblar malament i no va posar cap inconvenient en la publicació. Tampoc tenia grans expectatives i ja li estava bé, de totes maneres estava convençut que les vendes serien bastants minses i que aquestes es resumirien en els llibres que compressin els seus amics i familiars.
Però el llibre va agradar a la crítica i es va començar a parlar d’ell en els cercles culturals de la ciutat, i d’allà es va començar a expandir la notícia de la seva obra per tot el país.
L’editor li va proposar que escrivís un llibre en clau de novel·la i segons com anés també publicar-ho. Amb el ressò que va tenir el seu recull es va animar i es va posar a escriure, però tampoc li podia dedicar gaire temps, el primer llibre tampoc li havia donat com per deixar la feina, ni molt menys. L’editor va veure el primer esbós de la novel·la i va quedar impressionat, allà hi havia talent i si aquella novel·la tirava endavant es podia convertir en tot un fenomen literari, però tot anava molt poc a poc, s’havia d’aprofitar la publicitat de la primera obra publicada per no deixar passar l’oportunitat. L’editor no ho va dubtar i li fa oferir un contracte professional, li va oferir la possibilitat de dedicar-se en exclusiva al llibre i oblidar la seva feina. Va deixar la feina.
La novel·la va sortir no gaire mesos després de començar-la, l’editor no va trigar en publicar-la i la rebuda de la crítica va ser encara més sonada que amb el primer llibre. Els mitjans de comunicació se’l rifaven per entrevistar-lo i la editora va haver de posar-li un agent que controlés les seves aparicions públiques.
I després d’aquella novel·la una altra i amb aquesta segona una oferta d’un afamat director de cinema per portar-la a la gran pantalla. L’editorial i, donada l’expectació, va traduir els llibres a altres idiomes i la fama d’aquell escriptor novell traspassava fronteres.
En pocs mesos la seva vida va canviar. Viatjava d’una ciutat a l’altra, d’una cadena de televisió a l’altra i d’un restaurant a l’altre. L’editorial li va comprar una casa, un cotxe i li va posar un despatx en la zona noble de la ciutat. La seva agenda cada cop era més ajustada i era convidat a tot tipus de festa arreu.
Ja tenia publicada dues novel·les, a banda del primer llibre, i la versió cinematogràfica de la segona estava a punt d’estrenar-se. Estava preparant una tercera novel·la i va començar a escriure articles d’opinió en un afamat diari. Una vegada per setmana assistia a una tertúlia televisiva i una cadena privada li anava darrera per què presentés un programa.
Però amb tot aquell enrenou i amb tota aquella fama l’únic que va aconseguir és allunyar-se de la seva font d’inspiració que no era cap altra que la seva pròpia vida i poc a poc va notar que no se’n sortia amb la tercera novel·la i que els seus articles eren cada cop més fluixos. L’editor el trucava cada dia per preguntar per la novel·la, i només penjar el telèfon trucava l’agent per actualitzar-li l’agenda. L’agenda!, però si ell l’únic que volia era poder passejar pel camp i veure als seus amics i familiars!.
I al final es va plantar. Va anar a veure a l’editor i a l’agent i va dir prou, va dir que no continuaria amb tot allò i que no assistiria a cap més entrevista ni acte ni festa. Però tenia un contracte signat, i si no el complia hauria de deixar la casa, el cotxe, el despatx i hauria d’indemnitzar l’editorial. No ho va dubtar, va trencar el contracte.L’editorial va iniciar una campanya de desprestigi, els crítics es van començar a cebar en la seva obra i es van llençar rumors contra la seva vida privada. El castell que es va aixecar al seu voltant va caure amb la mateixa facilitat que es va aixecar. I ell només va haver d’esperar que la tempesta passés i que tothom l’oblidés per recuperar la seva vida, els seus amics i la seva família, per recuperar la seva feina i per tornar a escriure petites reflexions pels seus amics.