Quan el cercle es tanca

Es van conèixer al bar del gimnàs. A les poques setmanes van organitzar una sortida de grup amb sopar i ball i tots dos es van apuntar, volien estar junts i coincidir en un altre ambient.
A ella li agradava aquell noi, el seu cos atlètic, la mandíbula ample i el cap rapat. Era un noi que sempre estava bromejant i tenia una conversa molt agradable, tenia el que es diu do de gent i a ella, que sempre s’havia considerada una noia tímida, la feia riure. Ella mirava de coincidir amb ell al bar i sempre que podia seia al seu costat. Ell no refusava la seva companyia, ben al contrari, ell també la buscava a ella.
Des del dia que es va apuntar al gimnàs ja s’havia fixat en ell, sempre estava envoltat de noies i moltes l’esperaven a l’entrada quan, amb la seva moto de gran cilindrada, feia acte de presencia mudat amb el seu vestit d’etiqueta i somrient orgullós de si mateix.
Ell ja feia mesos que anava a aquell gimnàs, li havia recomanat el fisioterapeuta després de l’accident. Feia cada dia els mateixos exercicis i escoltava música mentre s’aplicava en els aparells. Mai es fixava en la gent que l’envoltava, anava a la seva. Però quan aquella noia va començar a anar al gimnàs, tot va canviar. Era una noia que sense ser espectacular tenia alguna cosa que la feia especial. Semblava tímida i no es relacionava gaire amb la resta de noies del gimnàs. Tampoc li agradava portar roba provocativa ni arrapada al cos per marcar les seves corbes, com si feien les altres noies que més que fer esport semblava que fessin pas de model.
A ell li agradava mirar-la, li agradava contemplar la seva curta cabellera i el seu suau coll quan abaixava el cap per descansar a la bicicleta. Li agradava la subtilesa dels seus moviments i la brillantor dels seus ulls. Però el que més li agradava era quan, cansada després de fer els seus exercicis, marxava cap al vestidor amb unes gràcils gotetes de suor que lliscaven divertides des del seu front. Després ella desapareixia i no la tornava a veure fins dos dies més tard.
Els entrenadors van organitzar una sortida de grup, anirien a sopar i després a ballar a una de les discoteques de moda de la ciutat. Al principi es van apuntar els de sempre, els més animats, els nois més musculosos i les noies més atractives, però pels entrenadors era important que hi anessin tots, així que van animar un a un a tots els socis. I al final, fins i tot aquella noia tan tímida i aquell noi tan callat es van apuntar, ella per apropar-se a aquell jove d’ample mandíbula i ell per apropar-se a ella.
En total eren quinze contant els tres entrenadors i el sopar va ser amè i divertit, però sobretot va ser energètic, els organitzadors es van preocupar prou que els aliments fossin rics en hidrats de carboni per aguantar tota la nit.
La noia tímida va seure al costat del seu Adonis i va perdre tota la seva timidesa, reia sense parar i parlava pels colzes. Aquella nit es va vestir d’una manera ben provocativa remarcant el perfil del seu físic endurit per l’exercici i mostrant els seus encants, encants amb els que, sens dubte, volia seduir a l’atleta d’ample mandíbula i somriure etern.
Ell era a l’altra banda, al seu costat va seure una d’aquelles noies espectaculars que cada dia passejava el seu cos modelat i bronzejat pel gimnàs. Ella buscava conversa però a banda de parlar de marques de moda i d’espectaculars destins turístics no semblava saber parlar de res més i ell, mentre escoltava a aquella dona no deixa de mirar de reüll a aquella noia que tan tímida semblava i que cada cop més s’acostava al jove musculós. Potser seria millor pensar en l’espectacular dona que tenia al costat i oblidar-se d’aquella que, com hipnotitzada només tenia ulls pel seu acompanyant.
El restaurant era ben a prop de la discoteca així que van anar caminant. El sopar semblava haver fet efecte i tots estaven aparellats, o aparentment aparellats i els grupets es van reafirmar a la discoteca. La noia tímida semblava disposada a tot i s’arrapava cada cop amb més força al jove musculós però aquest poc a poc es va anar allunyant d’ella per apropar-se a aquella rosa de cos modelat i bronzejat que només sabia parlar de roba i de platges llunyanes però que movia sinuosament el seu cos per la pista de ball.
La noia tímida de cop i volta es va trobar sola al mig de la pista i el noi disciplinat sol a la barra. Ell la va veure allà, perduda i abandonada i finalment es va apropar a ella. La va agafar pel braç i la va endur fins a la zona chill de la discoteca, a la zona on es podia parlar i on es podia descansar. Ella plorava, ella volia estar amb aquell noi però ell s’estimava més estar amb aquella altra, amb aquella noi espectacular de grans pits i amples malucs. Ella, que s’havia estat preparant tota la tarda, que havia anat a la perruqueria i que s’havia comprat aquella roba sensual per seduir al seu home, ella que havia deixat enrere la seva timidesa, es tornava a trobar sola i abandonada.
Ell la va mirar als ulls i li dir que no estava sola ni abandonada, ell li va dir que ell era allà, que ell s’havia també s’havia estat preparant tota la tarda, que havia anat a la perruqueria i al barber i que havia anat a comprar-se roba elegant però informal per estar presentable per poder estar a prop d’aquella noia tímida que tant li agradava.
Ella el va mirar i li va preguntar: però tu, qui ets?. Ni tant sols s’havia fixat en ell.
Mentrestant, a la pista, l’espectacular rosa de cos modelat i bronzejat plorava les seves penes a l’espatlla musculosa d’aquell noi del cap rapat. A ella li agradava aquell noi disciplinat que cada dia feia els seus exercicis mentre escoltava música. A ella li agradava aquell noi que durant el sopar la va estar escoltant com mai ningú l’havia escoltat i que li omplia el got cada cop que el buidava. A ella li agradava aquell noi que cada dia al gimnàs li obria la porta i que li cedia l’aparcament més proper a les escales. A ella li agradava aquell noi disciplinat que la tractava com a una senyora i no com a un tros de carn.
I ell, el noi de cos atlètic, mandíbula ample i el cap rapat s’estremia sentint les convulsions i els plors d’aquella dona rosa de cos modelat i bronzejat per la qual es va apuntar al gimnàs, perquè el que ell volia era estar ben a prop d’aquella noia a la que estimava des de l’institut.