Maleïda crisi...

Diuen que el món ha entrat en crisi i que aquesta afecta a tothom. Els diaris i els noticiaris van plens de grans empreses que tanquen, de multinacionals que es reestructuren i redueixen les seves plantilles, que congelen sous o que envien els treballadors a casa mentre la producció s’atura.
Però ni els diaris ni els noticiaris parlen d’aquella petita empresa, petita empresa situada a les rodalies d’una ciutat de les anomenades gran ciutat. Aquella petita empresa està en un polígon industrial on la crisi també sembla haver arribat malgrat no es tracten de grans multinacionals.
Aquell divendres una escarida nota anuncia als escassos deu treballadors que la petita empresa no podia fer front a tots els sous i que el proper dilluns s’anunciaria a tres dels treballadors la rescissió del seu contracte. La multinacional per a la que treballen a reduït costos i despeses i com a primera mesura han decidit prescindir d’algunes de les companyies subcontractades.
La jornada de divendres no és gaire agradable. El patró no s’ha presentat i entre els treballadors i corre una sensació de comiat i d’incertesa per saber qui es quedarà i qui no. Aquella jornada sense el patró han decidit anar a esmorzar plegats, per a alguns d’ells no hi haurà més esmorzars. Passi el que passi, convenen restar units.
Alguns treballadors han anunciat a casa el que passarà el proper dilluns, alguns d’ells no tenen gaires recursos i el seu sou, encara que baix és l’únic que entra a casa. Altres han fet com si no passés res i han anat amb la família a veure la neu, la neu del cap de setmana.
Són les vuit del matí i els treballadors van a la petita empresa. Les famílies d’alguns han volgut acompanyar a la seva parella, potser així faran pressió al patró a l’hora de triar qui es queda i qui no... I a la porta de la petita empresa, una patrulla de la policia s’espera per si hi ha conflicte.
Són les vuit i els treballadors entren a treballar, tres d’ells per darrer cop. Es miren entre ells i es desitgen sort, algú d’ells la necessitarà. El patró no ha arribat, però qui si que hi és és l’advocat del senyor patró. Porta una bossa de mà, i en ella, de ben segur la decisió del patró.
Anirà cridant als treballadors un per un. Crida al primer, i el primer és un dels triats, és un dels veterans i malgrat l’acomiadament es podrà acollir a un pla de jubilació anticipada que si bé no és avantatjosa almenys l’ajudarà a subsistir i qui sap si no trobar alguna petita feina en negre que l’ajudi a tirar endavant.
A la sortida els seus companys l’esperen, els hi diu que ha passat i com ha anat tot i el feliciten. Només queden dos a acomiadar i són nou. Passa el segon, passa el tercer i tots dos restaran a l’empresa, encara que ja els anuncien que les hores extres s’han acabat.
Queden per passar set companys dels que dos hauran de marxar. Es miren i un d’ells s’abraça a la seva parella i al seu fill, és immigrant i te tots els números per quedar exclòs. És el següent a passar i està més estona que els demés. Finalment surt, l’han acomiadat. Plora i s’abraça a la seva parella. Els seus companys també l’abracen. La cosa sembla decidida, queden per passar sis treballadors i dels sis només un anirà al carrer, i tots els números els te aquell xaval que fa ben poc que és a l’empresa, tots se’l miren.
El següent a passar és ell, i efectivament l’han acomiadat. S’ha acabat, ja està tot resolt. Encara que injusta la decisió sembla la més cabal, dins de tot el patró ha estat raonable.
Però encara no s’ha acabat. El patró arriba amb el seu gran cotxe, un cotxe d’importació, un cotxe que cap dels treballadors mai podrà ni somiar a tenir. Entra a la nau amb altivesa sense ni tant sols mirar als seus treballadors. Ell només és el patró, te més empreses i no pot perdre el temps coneixent qui són els seus treballadors.
Ara criden de cop als cinc treballadors que encara queden per saber la situació, encara que la nota de divendres era ben explícita, només hi hauran tres acomiadaments. El patró amb l’advocat lliura als treballadors una carta. Tots cinc han estat acomiadats. Dels deu treballadors de la petita empresa només es quedaran dos, la resta són víctimes d’una reestructuració aprovada per les instancies oficials i s’hauran d’acollir a ella.
Els treballadors es queden glaçats, no s’ho esperaven. Mentrestant el patró abandona la nau amb el seu gran cotxe d’importació i escortat per la policia. És la crisi, són les conseqüències de la crisi. Mentre un es queden a l’atur altres es passegen amb els seus gran cotxes d’importació escortats per la policia.Aquella tarda-nit de dilluns els carrers són buits. Fa fred i plou i mentre alguns ploren a casa per la maleïda crisi altres sopen ufanosos tancant grans negocis amb els diners que estan traient de la situació de crisi.