Alegria

Tothom hauria d’estar alegre. Vaig pel carrer i veig gent que no és alegre, miro al meu voltant i no hi ha alegria, però jo si que estic alegre. Estic alegre perquè he superat absències i he superat mals moments, sóc alegre perquè s’han oblidat les nostàlgies.
He superat les absències, absència de tu i absència de paisatges, he superat mals moments perquè no són més que això, moments, i fins que no ho he assumit no els he superat, i els mals moments ja no han tornat, perquè ara se que eren els meus moments. I he superat les nostàlgies perquè les he substituït per coses d’ara. Les postes de sol hem produïen nostàlgia però han vingut de noves, i cada dia te una nova posta de sol tan bonica o més que l’anterior, per això estic alegre, per això sento l’alegria de veure una nova posta de sol, de viure nous moments i de conèixer nova gent. Quan veig un nou paisatge sento l’alegria del primer dia, del primer cop, sento l’alegria del primer petó.
Ja no em fa por que desaparegui el paisatge ni que tu ja no hi siguis perquè vull que l’alegria es quedi amb mi per sempre més. I vull transmetre la meva alegria a tothom, a tothom que m’envolta per molt que pensin que estic boig, perquè estar boig no és més que una forma de estar alegre, perquè estar alegre no és l’estat que la societat accepta per normal, però si és això el que pensen, visca la bogeria, visca l’alegria!.
I camino pel món buscant nous paisatges, paisatges esporàdics que potser demà no hi siguin, però avui hi són i jo els he pogut viure i sempre quedaran al meu record. I ara se que aquests paisatges formen part de mi, com formes part de mi que ja no hi ets, però quan has estat, buff, quina alegria!.I vull que cada moment que visc amb la meva gent siguin moments d’alegria, vull que quan pensi en ells i ells pensin en mi pensin alegrement i que no s’entristeixin si algú falta, perquè mentre hi érem junts estàvem alegres. Per tot això i per moltes coses més puc dir ben fort: visca l’alegria!.