La venjança es serveix freda

Arribava un pont llarg i no tenia res previst, aprofitaria per fer alguna excursió llarga i llegir, i si tenia temps, també escriuria, encara que últimament li costava trobar algun tema del que parlar.
El dia abans de començar el pont va anar a comprar a la ciutat per proveir-se de quatre coses que l’ajudessin a passar el cap de setmana, com un bon llibre i una ampolla d’un bon whisky. Mentre tornava a casa carregat es va trobar amb una amiga de feia poc, una amiga amb la que havia compartit un curs uns mesos enrere i amb la que va tenir bon rotllo, com deia ella, i van estar parlant una estoneta. Per a ella el pont tampoc prometia grans emocions, de fet tampoc havia previst res i la única expectativa era quedar-se a casa amb els pares i el seu germà petit, així que estava oberta a qualsevol proposta. Ell li va dir d’anar junts d’excursió i ella va acceptar, encara que abans haurien de quedar per planificar l’excursió, així que van quedar per sopar aquella mateixa nit.
Van estar sopant i després, com que ell no volia anar a ballar i ella encara no volia tornar a casa van decidir anar a casa d’ell. En un principi ell es va mostrar una mica reticent, no és que no es fiés d’ella, era que, en un moment determinat ella va mostrar per a ell un interès més enllà de l’amistat que ell va rebutjar, i no volia tornar a viure una situació com aquella. Ella va sospitar de la seva reacció i li va assegurar que tot estava oblidat, que ja li va quedar ben clar la última vegada i que l’únic que volia era no haver de tornar a casa.
Van anar a casa d’ell i van estar parlant de l’excursió, i després van estar jugant al pòquer i després a daus, i mentrestant l’ampolla de whisky escocès s’anava buidant, mentre reien i recordaven anècdotes d’aquell curs. Ella va començar a embolicar una cigarreta de maria i ell no va dir que no, li venia de gust, feia temps que no en fumava i la veritat és que l’ambient era més que propici. Es van asseure al sofà i van apagar els llums per encendre dues espelmes. Mentre fumaven un gran silenci inundava el saló mentre feien figuretes amb el fum que s’esfumava entre la suau claror de les flames.
S’havia fet tard i entre el que havien fumat i havien begut no era gens recomanable agafar el cotxe, així que la única alternativa era que ella es quedés a dormir. Ell li va oferir el llit a ella i ell dormiria al sofà, però ella va riure i li va dir que no, que si algú havia de dormir al sofà era ella, però que, de totes maneres i donat l’estat en que es trobaven els dos, tampoc hauria de passar res per dormir plegats. I sí, realment el seu estat no era com per viure grans aventures així què, sense treure’s la roba van dormir al mateix llit.
Ja feia estona que havia sortit el sol. Ell es va aixecar primer i va treure a passeig el gos, va comprar un par de pastes i va esperar a que ella es despertés, però estava ben adormida. Va tornar a l’habitació per despertar-la i, en veure-la allà, dormida, amb la seva pell brillant i llisa, els seus llavis humits i el seu cabell desordenat va sentir un estrany sentiment barrejat entre la lascívia i la tendresa. Mentre la mirava sentia una gran necessitat d’abraçar-la però la seva ètica li impedia, per a ell ella era tabú, era una dona, era una persona prohibida. Ella tenia poc més que la meitat d’anys que ell, ella ben podria ser la seva filla, ella s’havia enamorat d’ell i ell l’havia rebutjat, ell tenia por de fer-li mal i ara, ara la tenia allà, estirada al seu llit, havia passat la nit amb ella. Mentre la mirava ella es va despertar, es va estirar com una gateta i se’l va mirar, i mentre se’l mirava li va donar un copet i li va dir: - qué, te alegras de verme, eh!, mentre li assenyalava l’entrecuixa que mostrava una gran excitació. Ell es va aixecar i, vermell de pura vergonya va anar cap a la cuina. – au, espavila que hem de marxar!.
S’havia fet tard i van haver de canviar el plans, farien una excursió però més curteta i per un bosc proper a casa. Durant gran part de l’excursió ell no va dir res, cada vegada que ella deia alguna cosa ell es posava vermell recordant el incident de l’habitació i ella reia i reia mentre embolicava una altra cigarreta de maria. Ell li va agafar i va fer dues calades. Van tornar a riure plegats. Llavors ella li va restar importància al contratemps parlant del fet amb tota naturalitat, és més, li va confessar que mentre es dutxava es va estar tocant pensant en ell.
Van trobar un forat al bosc pel qui s’escolava un raig de sol i van aprofitar per seure tranquil·lament i menjar-se els entrepans, i després de l’entrepà una altra cigarreta. Ella va seure entre les cames d’ell recolzant-se sobre el seu tors i ell va començar a pentinar-li el pel. Mica en mica va anar apropant els seus dits a la cara d’ella, i després el coll, aquell coll tendre, jove i suau. Ella semblava dormida i ell, gràcies a l’efecte de la maria, estava en un estat de semi inconsciència. Ella li va agafar les mans i les va conduir cap als seus pits. Ell les va apartar. Sabia que no era possible, que no volia, que no podia. Ja ho havien parlat i ell pensava que havia quedat clar, i ha ella li havia quedat clar, i ella ja no estava enamorada d’ell, però ella estava molt excitada, i ella era una dona i ell un home, així que ella no veia cap problema en que ell li toqués, li acaronés els pits com abans li havia estat acaronant el cabell, la cara i el coll.
Es van aixecar i van reprendre el camí de tornada a casa. Mentre caminaven un al costat de l’altre sense ni tan sols tocar-se ella li va demanar de quedar-se també aquella nit. Ell estava encantat de que es quedés, la nit anterior s’ho havia passat molt bé i feia temps que no es divertia tant jugant a cartes i a daus i xerrant de tonteries amb algú. – I tant que pots quedar-te!. Per a ell, estar amb ella era reviure els seus anys de joventut, quan tenia els mateixos anys que ara tenia ella i es divertia bevent i fumant i veient passar el temps sense importar-li ni l’hora ni res de res, només vivint el present.
Van cridar a un tele-pizza i van estar sopant, bevent, fumant, rient i parlant. La taula del menjador era plena de gots, de plats, la capsa de la pizza era mig estripada i el cendrer estava ple a vessar. Ell estava encantat, aquell desordre el feia tornar als anys de desmadre, als anys de disbauxa i als anys de viure la vida. Van tornar al sofà, van tornar a encendre les espelmes i van encendre una altra cigarreta. Ell va començar a tocar-li el pel, a acaronar la seva cara i el seu coll. I després va baixar als seus pits, uns pits ferms i excitats. Van ajuntar els seus llavis i van acabar al llit, ara sí despullats.
El dia següent ell va tornar a aixecar-se primer, va passejar el gos i va comprar dos croissants. Va anar cap a l’habitació i se la va estar mirant, ara la veia només amb tendresa. Es va treure la roba i es va ficar al llit abraçant-la ben fort. Ella es va despertar i mirant-lo als ulls li va dir: oye tio, no te estarás colgando por mí, verdad?. Ell es va aixecar i, vermell de pura vergonya va anar cap a la cuina.
Van esmorzar junts, ell no va obrir la boca però ella sí, ella li va dir que aquella relació no era possible, que ell era molt més gran que ella, que fins i tot podria ser el seu pare, li va dir que ella encara estava estudiant i que els seus pares mai aprovarien aquella relació, li va dir que ella tenia els seus amics, els seus amics amb els que s’anava de festa de divendres a dilluns i que no pensava passar-se els caps de setmana aguant-lo a ell.Ella no va fer res més que repetir les paraules que uns mesos enrere ell li digué a ella. En aquell moment a ella se li va trencar el cor però ara li havia tornat. Se’l va mirar als ulls i li va dir: - ahora ya sabes como me sentí yo. I efectivament, ara ho sabia. Diuen que la venjança és un plat que es serveix fred. Doncs fred és que com es va quedar ell al finalitzar aquell pont en que no tenia res previst.