Ha sortit i ha trobat a algú

Durant la setmana va estant parlant amb una amiga i li va estar parlant de les ganes que tenia de trobar parella. Era una conversa recurrent doncs de tant en quant li sobrevenia aquesta ànsia. I com sempre, ella li deia que el que hauria de fer era sortir més.
Potser sí va pensar, potser si que hauria de sortir més, moure’s més pels ambients més “golfos”, però ell sempre era reticent, per tenir alguna aventura potser sí que era un bon lloc, però no per trobar parella, li semblava prou improbable trobar el seu ideal de parella en un ambient com aquell, tant distant d’ell mateix i del seu ideal.
Però, sense pensar-ho gaire, aquell cap de setmana va decidir sortir, sortir de festa pels ambients “golfos” i, perquè no, trobar a algú. Malgrat que no sortia gaire, més ben dit, que no sortia mai de festa a la nit, coneixia prou bé els llocs on anar així que va anar a un lloc allunyat de la gran ciutat però prou proper com per trobar un ambient interessant.
Va sortir i va tenir sort. Mentre era a la discoteca, a la barra, una dona es va apropar a ell i li va donar conversa. Van estar parlant animadament i ell va pensar que potser havia trobat algú que pogués, si més no, compartir part de la seva vida. De seguida van connectar i van estar ballant i xerrant fins que van decidir donar fi a aquella nit de diversió, no ells, els de la discoteca, que amb la música lenta anunciava que no trigarien gaire en tancar. Ell es va oferir a acompanyar-la fins a casa i ella va accedir.
Sorprenentment, en arribar a la porta de casa d’ella i, abans de que la cosa arribés més enllà, ella li fa oferir el seu cos; -cent euros per un francès ràpid al cotxe o quatre-cents euros per un complert al pis. Ell s’ho va estar pensant. Era una oportunitat única, ella no estava del tot malament, era agradable, tenia un bon físic i, en tot cas, tampoc semblava la típica professional de carretera a la que ell estava acostumat, no tant com a client com per espectador de luxe durant els seus viatges per la geografia nacional. Potser el preu era una mica massa, però tampoc sabia com estava el mercat. Va accedir a l’oferta de pujar al pis, però abans havien de passar pel caixer, un caixer que no era a més de cent metres del portal del pis.
Va aparcar a la mateixa porta i van anar cap a la sucursal bancària a treure els calés. Ell, no va posar cap inconvenient en que ella l’acompanyés, és més, ni tant sols es va amagar a l’hora de marcar el codi secret. Quatre-cents euros, tota una fortuna per a ell, però no dubtava pas que la quantitat no valgués la pena.
El camí del cotxe fins al caixer es va fer interminable, per a ell era una situació nova, mai havia pagat per mantenir relacions sexuals. I ella, potser per la fredor del costum, tampoc donava gaire conversa. És possible que el fet d’estar junts al caixer, a la vista de les càmeres de seguretat, o potser pel fet que ell no s’amagués en marcar el codi secret, el cas és que la situació va canviar, i el camí del caixer al portal del pis va ser més amistós. Ell va donar-li conversa i ella li va retornar, és més, es van agafar de la ma.
Van entrar al portal, van cridar l’ascensor i van pujar al pis, el cinquè pis d’un edifici que no era ni molt menys modest. Ell somreia i ella li responia. Van sortir de l’ascensor i van anar cap a la porta, la porta tercera de la escala cinquena. Van entrar al pis, un pis gran, decorat amb molt bon gust i parets plena de quadres, quadres originals, quadres d’estil impressionista, quadres d’artistes desconeguts, potser quadres d’algun client d’ella que pagava els seus serveis amb obres d’art, qui sap.
El pis estava ben condicionat, amb mobles funcionals però elegants, amb un gran sofà encarat a un televisor de gran format i un no menys menyspreable home cinema. A ma esquerra, un gran finestró donava al balcó i, darrera el balcó, les llumetes il·luminaven les muntanyes circumdants, muntanyes ben conegudes per ell que les havia recorregut vàries vegades caminant.
En aquell moment en que ella es va treure la jaqueta i li va oferir una copa, per a ell el contracte que acabaven de signar va perdre tot valor, ell va imaginar que, després de passar una bona estona a la discoteca amb aquella dona, tots dos van decidir passar un bon moment junts. Ell també es va despendre de la jaqueta.
I mentre ell es prenia la copa de vi ella va anar al servei, potser a rentar-se, potser a posar-se còmoda, com dirien a les pel·lícules americanes. I sí, va anar a rentar-se, el soroll de les canonades així ho denotava. Va sortir, efectivament més lleugera de roba però no tant com a Hollywood l’haguessin presentat. Ell va tornar a somriure, es van mirar als ulls i ella va esquivar la mirada. Ell, va pensar que també ell s’hauria de rentar, no sabia que acabaria passant però després de tota la nit ballant potser era el millor. Li va demanar i ella va accedir, -no faltava més, a l’armari hi ha tovalloles netes. És va dutxar prestant especial atenció al seu baix ventre i es va tornar a vestir amb la mateixa roba. Sí, potser no era gaire higiènic, però tampoc tenia cap altra sortida.
Va sortir del bany i allà era ella, recolzada al sofà, amb música blues a mitja veu, llum entelada i una copa de vi a la tauleta. Es va apropar a ella. Però no sabia que fer, no va saber com tractar-la, per a ell la situació era nova, mai havia estat amb una professional i no sabia si havia de reaccionar com amb qualsevol altra dona. Es va acostar i va seure al seu costat, cohibit com si fos la primera vegada que estava amb una dona, de fet era la primera vegada que estava amb una professional, perquè ella, era una professional, no?. Li va preguntar. Ella va somriure, -de veritat importa?, -si, importa. -Si, soc una professional, però esporàdica, només ho faig per pagar la hipoteca i per poder mantenir el ritme de vida, només o faig amb qui em ve de gust, i ara em ve de gust fer-ho amb tu, i tu?, és la primera vegada que pagues?,-si, és la primera vegada.
Li va fer un petó, un petó intens, un petó de professional, un petó d’amant. Ell es va deixar emportar. Li va agradar, però va mantenir la fredor. -I, un complert, que significa?, -el que tu vulguis, pots fer amb mi el que vulguis, soc tota teva. -Tota meva?, però fins quan, fins que acabi?, -no, fins quan tu vulguis, fins que surti el sol, però si us plau, tracta’m bé. -Et tractaré com a una reina. Es van tornar a fer un petó i ell va començar a despullar-la, i ella a ell. Es van acaronar i ella va prendre la iniciativa. Va començar a recórrer el seu cos amb petons, amb carícies. Ell es va deixar anar, es va recolzar al sofà i la va deixar fer.
Estava prou excitat, i mentre ella recorria el seu cos, la va començar a acaronar, la va començar a tocar. Va començar a acaronar el seu coll, la seva nuca, la seva esquena, els seus pits i les seves natges. Ella es va incorporar, el va agafar de la ma i el va portar a l’habitació, una habitació gran, una habitació amb un gran llit, un llit amb llençols de seda, una habitació amb llums de sostre d’intensitat regulable. -Vols les llums enceses o les apago?, -no, deixa-les mig enceses, vull mirar-te els ulls, vull mirar el teu cos, va dir ell.
Van ficar-se al llit, els cossos despullats, els cossos excitats, almenys el d’ell. Es van tapar amb els llençols, uns llençols blaus. Ella va continuar amb els seus petons, petons al llarg del seu cos fins que va arribar al seu membre. El va acaronar, el va petonejar i va estar jugant amb ell, el va llepar i el va besar. Ell estava en uns gran estat d’excitació, fins i tot tenia por d’esclatar i acabar amb aquell moment, aquell moment màgic, però es va retenir, va recordar els seus aprenentatges tàntrics i es va concentrar en el moment, en aquell moment.
Va prendre la iniciativa i ara era ell qui recorria el cos d’ella. El va petonejar, el va acaronar en tota la seva extensió fins a aturar-se en el sexe d’ella, un sexe rasurat, un sexe net, un sexe apetitós. I el va petonejar, el va llepar i el va excitar fins a escoltar el gemecs d’ella, gemecs probablement fingits, però a ell tant li era, per a ell aquell moment era màgic, per a ell ella ja no era una professional, per a ell era una dona que mereixia tot el respecte i tota l’atenció, per a ell ella era la seva dona.
Ella es va mostrar excitada, molt excitada, tant com ell, i, de la tauleta de nit va treure un preservatiu, un preservatiu que es disposà a posar-li, però ell encara no volia, ell volia continuar amb el joc, amb el joc de l’amor. I van continuar, van continuar acaronant-se, petonejant-se i llepant-se.
Però ella tenia pressa per acabar, no volia convertir aquella relació contractual en res més que això, en res més que un contracte. El va instar a penetrar-la. Va accedir, va accedir i es va preparar per posseir-la. Posseir-la o ser posseït?, ell es creia posseït. Es van mirar als ulls i ella li va preguntar quina era la postura que més li agradava. Ell va contestar que qualsevol que li permetés abraçar-la i mirar-li als ulls. Ella va dir que no, que no era possible, que si volia es posava de quatre grapes, d’esquena, de costat o de la forma que volgués, però que no volia mirar-lo als ulls. Ell va estar d’acord, d’acord a mitges, perquè va mantenir el seu desig d’abraçar-la però va accedir al desig d’ella, al desig de no mirar-se als ulls. Van apagar els llums.
Es van abraçar i ella el va posseir, i ell es va deixar posseir. I es van moure, primer violentament, després més pausadament, i van mantenir el ritme pausat. I van canviar de postura, es van recolzar un sobre l’altra, es van girar però sense deixar d’abraçar-se, almenys ell a ella. Van tornar al ritme frenètic, va frenar i van tornar a accelerar. Ell excitava el seu sexe i ella el seu, ell s’agafava als seus pits, a les seves natges i els exprimia i ella esgarrapava la seva esquena, els seus braços.
Potser es van arribar a estimar, potser tots dos van oblidar el contracte. És el que ell pensava, però ella amb tota la fredor del món, i una vegada ell va abocar tot el seu desig, tota la seva energia dins d’ella, dins el preservatiu, ella es va aixecar, va encendre els llums i va anar al bany a rentar-se. Ell va quedar-se al llit un moment, fins que ella va tornar amb la seva roba a les mans. -Has de marxar, ja s’ha acabat, fins aquí els quatre-cents euros i a més, ja ha sortit el sol. Ell se la va mirar, la va mirar als ulls però aquells ulls, aquella mirada no era la mateixa, era una mirada freda. -Tornaràs?, -m’agradaria tornar, però només tornaré si no em cobres. –Llavors no tornis. –No tornaré.
Va ser la primera vegada que pagava per mantenir una relació, però lluny de sentir-se culpable, va sentir pena, pena perquè si ella hagués volgut, ell l’hagués estimat fins a l’eternitat. Però el que ella volia era mantenir el seu ritme de vida, ella el que volia era pagar la hipoteca i poder comprar-se roba, roba i perfums, el que ella volia era anar canviant de cotxe i fer luxosos viatges a l’estiu, ella volia ser lliure, ser independent encara que fos a costa de vendre el seus cos, i ell, ell només podia oferir-li el seu amor.
El va acompanyar fins a la porta. –Son molt macos aquests quadres. –Si, els pinto jo –Ah si, i no els vens?, -no, no estan en venda. Curiós, el seu cos estava en venda però els seus quadres no, la seva obra no. Bonic, no?.Dilluns trucaria a la seva amiga, li explicaria que havia passat una nit de somni, un nit màgica. El que no explicaria a la seva amiga, a la seva amiga ni a ningú, és que va pagar per passar una de les nits més meravelloses de la seva vida, el que no explicaria mai a ningú és que va conèixer una dona especial, una dona capaç de vendre el seu cos però incapaç de vendre el fruit del seu cor, que era incapaç de vendre els seus quadres, potser l’únic que li permetia continuar sent ella mateixa.