Bones pràctiques

A la seva empresa van fer una sessió de bones pràctiques, bones pràctiques ambientals. En certa manera es sentia una mica part d’aquella sessió, no és que la idea hagués estat seva però va col·laborar modestament en la iniciativa.
Va assistir amb ganes, amb ganes de sentir-se part de l’empresa, una empresa que cada vegada era menys família per ser més empresa, potser és el que marquen els nous temps. Pensava que es trobaria amb la nova gent que s’havia anat incorporant, gent d’altres empreses i que ara formaven una gran empresa i, per molt que ell fos reticent a la relació amb aquella gent, potser havia arribat el moment d’integrar-se.
Però a la sessió només van assistir companys de quan eren una família, després va preguntar a alguns dels nous perquè no van estar i la resposta va ser d’allò més sorprenent: ells no es sentien part d’allò, no tenien ganes de relacionar-se...
Tornant a la sessió de bones pràctiques, qui més qui menys ja sabia de que es parlaria o si més no s’ho esperaven. Van parlar d’energia, de residus, d’aigua, en fi, de temes potser ja massa païts però que resulten inevitables quan parles de medi ambient. És possible que a ningú li aportés cap novetat, a ell tampoc, ell va anar per altres motius, potser per no defraudar als organitzadors d’aquella sessió o, com ja deia abans, per relacionar-se.
Però a ell tot allò que va escoltar li va fer reflexionar, reflexionar sobre si ell, ecologista i ambientalista de mena, aplicava a la seva vida aquelles pràctiques, i si, si que les aplicava, però no totes. No aplicava totes les bones pràctiques perquè, reflexionant, es va adonar que era la pròpia societat qui no li permetia. L’educadora parlava d’energies alternatives, d’energia neta, però ell, com podia fer servir energia neta?, havia de cobrir tota la terrassa amb plaques solars?, ell pensava que seria molt més fàcil si algú li servia aquella energia neta, encara que hagués de pagar, fins i tot seria capaç de pagar més si algú li proporcionava aquella energia neta, però clar, qui la subministrava?, ningú. I va estar pensant, va estar pensant que potser tots aquells governants que s’omplien la boca de bones intencions, de bones pràctiques, obliguessin o facilitessin la producció d’aquella energia neta i ell, innocent com era, s’imaginà a si mateix legislant a favor de l’energia neta, es veia a si mateix governant i carregant amb sobretaxes a tots aquells productors d’energia no neta, d’energia que esgotés els recursos naturals i contaminessin, potser d’aquesta manera ell, ja tornant a ser ciutadà, podria consumir energia neta i no hauria de renunciar al seu espai per posar plaques solars.
Quan pensava en l’aigua i en com reduir encara més el seu consum, el consum que feia a casa seva, pensava en tots els estris que ja havia col·locat, en tots els reductors de pressió, en els dispositius per a la cisterna, en aquella única rentadora que posava a la setmana, ell que era tant net, ell, que havia decidit comprar més roba per tenir una muda diària. Però també era conscient, ell, que vivia al costat d’un polígon industrial que ells, els del polígon, no s’estaven de gastar aigua, aigua del subsòl, aigua barata, molt barata, aigua gratuïta, aigua que després abocaven a claveguera, potser sense depurar, potser sense cap càrrega contaminant, però l’abocaven. I pensava que si pogués legislar obligaria a totes les empreses a tornar l’aigua utilitzada ja depurada, a tornar-la al riu, a la riera, o al subsòl, o senzillament, a abocar-la a claveguera però ja neta. Es veia a si mateix governant i tancant totes aquelles empreses que gastessin més aigua de la que depuressin i potser d’aquella manera ell, ja tornant a ser ciutadà, podria regar més d’un cop a la setmana les seves plantes i potser podria posar una bugada més a la setmana.
I ara, ja a punt de dormir, va pensar en les seves pràctiques vers els residus. Va estar pensant en quan de temps feia que reciclava, que reciclava i reutilitzava. Va pensar en les escombraries que va tirar durant les darreres setmanes i curiosament totes o quasi totes eren plàstics, eren envasos. No recordava quan va ser l’últim cop que va fer servir el contenidor de residus urbans, aquells que no hi ha manera de reciclar, bé, si que es podrien reciclar però no són tant nocius com els altres. I pensant, pensant, feia bastant de temps, potser més d’un mes. Mentrestant, havia tirat varies bosses d’envasos plàstics o, millor dit, només havia tirat plàstics, perquè ampolles de vidres no en feia servir i els petits pots de llegums cuites els guardava per uns amics que feien conserves i melmelades. Paper?, si, paper havia generat però l’anava acumulant, i això que just davant de casa tenia una bateria de contenidors!. I pensava que si pogués legislar prohibiria els envasos de plàstics o si més no els menys necessaris, com les bosses de plàstic o les safates de porexpan. Es veia a si mateix governant i recuperant l’antic costum dels envasos de vidre reutilitzables, i es veia aplicant taxes elevades, molt elevades, per a tots els envasos i es veia obligant a les empreses i a les grans superfícies a fer servis bosses de paper, de paper reciclat i reciclable i potser d’aquella manera ell, ja tornant a ser un ciutadà, no hauria de baixar tantes bosses de plàstic i potser podria anar al mercat amb la seva safata de fang a qui li servissin el peix o la carn sense que se’l miressin com un bitxo raro.Estava a punt de dormir i la seva parella es va posar carinyoseta, i ell també, però va estar pensant en tot allò de les bones pràctiques, i va estar pensant que si potser ho feien, l’endemà hauria de tornar a baixar la bossa de plàstics al contenidor i clar, la bossa era d’avui mateix i tampoc era qüestió de tenir tres o quatre dies el preservatiu allà, i se li van passar les ganes, i tot, tot, per culpa d’aquells governants que no havien legislat com ell ho hauria fet. I també va pensar en quina mala sort, quina mala sort que avui que la seva parella no tenia mal de cap ell hagués assistit a aquella sessió de bones pràctiques i es quedés sense. I en el fons, el que pitjor li va sentir és que ell va assistir a la sessió de bones pràctiques per relacionar-se amb els nous companys...